dilluns, 31 de març de 2008

El viatger assedegat

"Lentament, el sol s'havia anat ocultant i la nit havia caigut per complert. Per l'immensa planuria de la India lliscava un tren com una descomunal serp gemegadora. Varis homes compartien un departament i, com quedaven moltes hores per arribar al destí, decidiren tancar el llum i posar-se a dormir. Transcorregueren els minuts i els viatgers començaren a conciliar el son. Portaven ja un bon nombre d'hores de viatge i estaven molt cansats. De sobte, va començar a escoltar-se una veu que deia:
- Ai, quina set tinc! Ai, quina set tinc!
Així un i altre cop, de manera insistent i monòtona. Era un dels viatgers que no cessava de queixar-se de la seva set, privant de dormir a la resta dels seus companys. Ja resultava tan molesta i repetitiva la seva queixa, que un dels viatgers es va aixecar, va sortir del compartiment, va anar al lavabo i li va dur un got d'aigua. L'home assedegat va beure l'aigua amb avidesa. Tots van estirar-se de nou i tornaren a tancar altra vegada el llum. Els viatgers, reconfortants, es disposaren a dormir. Passaren uns minuts i de sobte la mateixa veu d'abans va començar a dir:
- Ai, quina set tenia, però quina set tenia!"


Moraleja: la ment sempre té problemes. Quan no té problemes reals, fabrica problemes imaginaris i ficticis, tenint inclús que buscar solucions imaginaries i fictícies.

(Extret de "101 CONTES CLÀSSICS DE LA INDIA" ed. EDAF)

Com som! Som inacabables, sempre tenim motius per seguir creixent!