dilluns, 25 de febrer de 2008

Altra lectura

El AMANTE de Marguerite Duras.
La portada d'aquesta novel.la l'havia vist durant molts anys a casa dels meus pares, i mira per on que finalment vaig trobar-me llegint la mateixa edició, idèntica portada, però en aquest cas no propietat dels meus pares sinó de la biblioteca. M'esperava més de la novel.la (no de Marguerite Duras, no em refereixo a ella), després del que havia llegit que deien els crítics literats, penso i pensava mentre la llegia que no n'hi ha per tant com per mitificar tant aquesta obra, de fet no me la vaig acabar perquè l'he trobada obsessivament repetitiva i monotemàtica. És veritat que ser promiscua a edats menors és una experiència i vivència que sobta, com sobta el context i la vida de la petita Duras. Junt trobem també el seu expressat trauma familiar, que sabem que va ser el patiment de la seva vida i el tema constant de la seva obra, una ferida que no se li cicatritzarà mai. Suposo que “El amante” s'ha convertit en un clàssic perquè ella ja ho era abans, ho dic jo naturalment, i només he llegit una mica de la seva biografia i una entrevista que li va fer Bernard Pivot al programa Apostrophe. Reconec que Marguerite Duras té alguna cosa d'atraient justament per expressar els seus viscuts fantasmes, i amb la seva manera personal de comunicar-ho, d'un estil dur i directe, sense floritures, però insisteixo m'és massa reiterativa. Ara, tinc ganes i em vull entretenir a veure alguna de les seves pel.licules, ja sigui com a guionista o com a directora. Ja us diré més sobre Duràs. Què en penses de tot plegat?