dimecres, 31 de desembre de 2008

Objectiu

És l'hora dels propòsits:


La lletra de "My Old Ways" dels Dr. Dog expressa idees com ara aquestes:

... Algunes coses mai canvien o desapareixen... Però no vull tornar mai més a les meves antigues maneres... No vull mai tornar als vells dies... Sempre esperant.... Però no vull tornar altre cop...

video

Que tinguis un esplèndid any 9!!

dimarts, 30 de desembre de 2008

WebEcoist

Et poso en link una web de fotografies de la naturalesa, l'he trobada fantàstica, es diu WebEcoist. Les dues fotos següents són de l'apartat que apareix a la web com a “15 Skilled & Sublime Nature Photographers”, dins d'aquest capítol són en principi les que més m'han cridat l'atenció:

- Trobo molt interessant la imatge del fotògraf nord-americà Dustin Humphrey (veig que la seva web està en construcció):


- I m'ha resultat impactant la fauna retratada per l'òptica de la càmera del fotògraf londinenc Nick Brandt:


Si entres a la web i fas una ullada a veure quina impressió t'enduus tu.

dilluns, 29 de desembre de 2008

Mandala

Mandala és una paraula d'origen sànscrit, que significa cercle, disc (especialment el del sol o el de la lluna), oval, qualsevol cosa rodona, una circumferència, l'òrbita d'un cos celest…

Des d'un punt de vista espiritual és un centre energètic d'equilibri i purificació que ajuda a transformar l'entorn i la ment. Diuen que interactuar amb les mandales ajuda a curar la fragmentació psíquica i espiritual, a manifestar la creativitat que hi ha amagada i a reconnectar-se amb el ser essencial. Es com fer un viatge interior, t'obre portes fins ara desconegudes i fa que aparegui lliurement la saviesa interior. Pintar mandales i integrar-les a la vida pot donar una sensació de calma enmig de les tormenta.



Aquestes mandales de la imatge les vaig colorejar jo ja fa unes setmanes amb el programa Photoshop (però es pot optar per emprar la tècnica que vulguis). Tot va ser que un dia fruit de la meva curiositat vaig baixar-me plantilles des d'internet que se'n troben moltíssimes i em vaig entretenir a dona'ls-hi vida, i haig de dir que a més de passar una estona ben entretinguda em vaig relaxar moltíssim, de veritat. Va ser tot un descobriment, recomanar-te doncs que en un moment en que et sentis enfosquit tens a mà moltes possibles ajudes i solucions, i una de ben accessible és la de colorejar mandales, és terapèutic, en surts com nou.

diumenge, 28 de desembre de 2008

Somriure

"Un somriure no costa res, però val molt."


I la màxima de la poetessa britànica Hannah Cowley (1743-1809) era: "Viu per a riure."

Regalem-nos més alegria!!

dissabte, 27 de desembre de 2008

Indecisió

La indecisió condiciona la construcció del futur:

video

La cantant és Coralie Clement.

Uf!

dijous, 25 de desembre de 2008

Família

"Quan en una família tothom pot fer el que li agrada, la família funciona molt millor."


Quanta raó té l'escriptora i viatgera catalana Ana Briongos! Per cert a part de la web (enllaçada aquí amb el seu nom) té un bloc Pasión viajera on el viatge n'és el protagonista principal, dedicant-se especialment a països com Iran, Afganistan i la Índia.

Que gaudeixis d'unes agradables estades familiars, que aquests dies n'acostumen a haver un munt.

dimarts, 23 de desembre de 2008

Atípic

Aquesta tarda he rebut una felicitació de nadal de la llibreria Excellence, via email, i apareix una cita de Calvin Coolidge que diu així:

"El nadal no és un moment ni una estació, sinó un estat de la ment."


He quedat bocabadada, desconcertada, atònita... i encara ara hi penso sobre aquest curiós manament nadalenc. D'original ho és, no creus?

M'ha cridat molt l'atenció, coses que em passen, ves per on.

dilluns, 22 de desembre de 2008

Boira

Després de recórrer aquests dies atents quilòmetres enmig d'una espessa boira lleidatana, li dedico ara un poema a aquest fenòmen meteorològic:


La boira ha tapat el sol.

Us proposo aquest poema.
Vos mateix en sou el lliure
i necessari intèrpret.


Poema de Joan Brossa.

dissabte, 20 de desembre de 2008

Dance

Del grup Nouvelle Vague, "Dance with me":

... No li agradaria ballar amb mi,
en el meu món de fantasia,
no li agradaria ballar amb mi,
ritual de la fertilitat...


video

El nom del disc "Bande A Part" prové d'una pel.lícula de Godard, director de cinema de la nouvelle vague francesa (cine francès dels anys 50), i el vídeo musical és una escena d'aquesta pel.lícula. La cançó és una versió del tema de Lords of the New Church.

Vaig descobrir el cinema d'aquesta època a l'Institut Francès de Barcelona, quin maco record tinc d'aquelles nits de tocs cinèfils anant a les sessions nocturnes del carrer Moià, prop de Tuset... fantàstics moments.

Bon cap de setmana.

divendres, 19 de desembre de 2008

dijous, 18 de desembre de 2008

Tzara

Passos a seguir per fer un poema dadaista:

- Agafa un diari.
- Agafa unes tisores.
- Escull del diari un article de la longitud que penses donar-li al teu poema.
- Retalla l'article.
- Retalla deseguida amb cura cadascuna de les paraules que formen l'article i fica-les en una bossa.
- Agita-la suaument.
- Ara treu cada retall, un rera l'altre.
- Copia a consciència seguint l'ordre en que hagin sortit les paraules de la bossa.
- El poema se semblarà a tu.
- I ets tu un escriptor infinitament original i d'una sensibilitat impactant, encara que incomprès pel vulgar.


Aquesta proposta forma part del manifest Dadà. I què vol dir Dadà? "Dadà no significa res./ No existeix per a ningú./ Dadà és LA VIDA, etc... ". Si un llegeix el seus manifests es troba de seguida amb els seus trets essencials d'inconformisme i provocació. Va ser ja fa anys que vaig llegir-me "Siete manifiestos dadá" de Tristan Tzara, una declaració contundent, de mires extremes sens dubte.

El Dadà, dadaisme, va ser un moviment radical sorgit en plena primera guerra mundial, encapçalat pel romanés Tristan Tzara, que pretenia renovar l'art i la literatura des d'uns pressupostos clarament subversius.


(Aquesta imatge retrata un tros d'una de les pàgines d'aquest llibre.)

Queixem-nos si tenim coses a dir, comuniquem les nostres disconformitats, proposem possibles millores.

dimecres, 17 de desembre de 2008

Temps

- Bon dia, va dir el petit príncep.
- Bon dia, va dir el venedor.
Era un venedor de pastilles perfeccionades que calmen la set. Te n'empasses una cada setmana i ja no tens cap necessitat de beure.
- Per què vens això?, va dir el petit príncep.
- És un gran estalvi de temps, va dir el venedor, els experts han fet càlculs, s'estalvien cinquanta-tres minuts cada setmana.
- I què es fa amb aquests cinquanta-tres minuts?
- Cadascú en fa el que vol...
"Jo" es va dir el petit príncep, "si tingués cinquanta-tres minuts per gastar, aniria caminant tranquil.lament cap a una font..."


(Fragment del llibre el Petit Príncep d'Antoine de Saint-Exupéry)


Jo també faria com el petit príncep, o aniria muntada en bicicleta depenent de la distància, això si cada cop miraria d'anar a una font diferent, m'agrada la varietat. Però es podrien fer tantes coses amb aquests 53 minuts!

I tu què voldries fer?

dimarts, 16 de desembre de 2008

Poesia

Segons el poeta Jordi Guardans (Barcelona, 1955):


"El poeta és aquell que se sorprèn per coses que a l'altra gent no li sorprenen. Des d'aquesta dimensió el poeta és una mena de mèdium. Dins de la realitat hi ha un moviment que el poeta ha de caçar amb metàfores."

dilluns, 15 de desembre de 2008

Creativitat

La creativitat és la capacitat de la ment per associar idees de manera nova o inventar objectes i solucions originals als problemes a què s'enfronta.

La creativitat s'associa amb la imaginació i el pensament divergent, ja que sovint sorgeix del dubte, de replantejar un assumpte des de diferents angles, en un procés on intervenen la intuïció i la memòria.

La creativitat passa per diverses fases. En una primera es planteja la qüestió de manera lògica i es recullen les dades disponibles. Quan aquestes no permeten arribar a uns solució satisfactòria, el cervell activa una segona fase, on cerca mecanismes diferents per abordar el problema. Aquesta fase pot ser llarga en el temps i sovint el problema queda emmagatzemat en el subconscient. Es produeix llavors el que metafòricament s'anomena il·luminació, on el cervell troba una alternativa abans no pensada. Aleshores la sotmet a crítica de manera conscient. Aquesta fase provoca eufòria en l'individu, que sent autorrealització i ganes de posar a prova la seva idea (si s'aplica realment llavors es parla d'innovació).

En realitat sembla que la creativitat engloba diferents processos mentals, que són els mateixos que intervenen en el cas de la metàfora o el somni. Aquests processos influeixen també en l'humor, per això moltes persones creatives tenen alts i baixos emocionals freqüents o fins i tot problemes de salut mental.

La creativitat té diverses cares, sobretot tenint en compte on es manifesta. La creativitat científica és pròpia dels investigadors i creadors de teoria. També existeix la creativitat artística, pròpia de literats, pintors, músics, cineastes... Per últim, la creativitat pràctica o estratègica a vegades s'ha anomenat enginy.


Hi ha persones amb més creativitat innata que d'altres, si bé és una facultat que es pot entrenar. Les persones creatives acostumen a tenir una sèrie de trets en comú: tendeixen a buscar moments de solitud i són més introvertides que la mitjana/ no fan tant de cas als prejudicis socials/ estan més oberts a manifestar i explorar l'emoció/ són apassionades/ són persones intuïtives/ busquen els problemes complexos, que veuen com a reptes i no els deixen fins a resoldre'ls/ es poden mostrar inconformes amb la situació del món on viuen (els artistes, no els científics)/ tenen un bon autoconcepte però poden caure més fàcilment en la frustració/ presenten gran capacitat de síntesi i abstracció/ estan obertes a l'experiència i al risc/ tenen capacitat de lideratge.

Creativitat com ara pot ser la de la imatge de més amunt, una obra d'Ester Peris -tècnica linòleum-, al seu blog trobaràs més mostra del seu art.

Però estem sempre envoltats de creativitat, és imprescindible, això ens salva de tant! (o potser de tot??).

Per què tu en quina mesura et consideres creatiu?

diumenge, 14 de desembre de 2008

Symbioose

A veure què et sembla:

video

Acabo de descobrir, ara mateix, a Symbioose, i m'ha atrapat, he connectat de meravella amb aquesta veu tan dolçament melòdica. I és que després del cap de setmana que he viscut, aquesta música és pura delícia i el grapat d'imatges són benvinguts flashos de serenor, i res més... tot plegat em sap a glòria.

Entra al link que he posat i descobreix (si encara no saps d'ells) molt més d'aquest grup alemany.

Desitjo que el teu cap de setmana hagi estat, o sigui encara, fantàstic.

dimecres, 10 de desembre de 2008

Onírica

Per què els somnis sovint són surrealistes?
Per què els somnis són onírics?
Per quès i més perquès..

video

Sort que almenys en algun moment del dia la funció del pensament i de la reflexió es desactiva per si sola, sinó què ens passaria, estaríem encara molt més tronats?

Que sàvia és la naturalesa que ens ha creat! Tralarí, tralarà!

Encara que també penso en veu més baixa... que quina raresa més rara és la que ens dóna corda a cada instant, no creus? Prou de preguntes! Serà possible! No hi ha manera de deixar la ment en blanc, amb la gràcia que té aquest color.

Som moltes coses, però ens destaca la ment, i com ens la lia la molt punyetera.

(Fins d'aquí uns dies, serà aviat)

dimarts, 9 de desembre de 2008

Començar

Del llibre "Quan vaig començar a estimar-me", de Kim McMillen, extrec només unes poques paraules, n'hi ha un munt més:

Quan vaig començar a estimar-me... Vaig sentir una força que m'obligava a baixar el ritme, i això ho ha canviat tot. / Vaig deixar de creure que la vida és dura. / Vaig deixar d'ignorar o tolerar el meu dolor. / Vaig començar a sentir els meus sentiments, no a analitzar-los; senzillament a sentir-los. Quan ho faig, succeeix alguna cosa meravellosa. Intenta-ho, ja veuràs.


Dibuix d'Arnal Ballester.

dilluns, 8 de desembre de 2008

Preikestolen

He quedat paradíssima al descobrir aquestes imatges:


Es tracta d'un dels llocs més impressionants de Noruega, no m'estranya. El lloc es diu Preikestolen, una plataforma que s'eleva 600 metres en vertical des del fiord Lyse, i no hi ha dubte que apropar-se al seu extrem causa veritable sensació de vertigen, a més a sobre de la supefície hi ha una gran i profunda esquerda que no se sap en quin moment cedirà.

L'indret de maco ho és, no sé si hi has estat en aquest punt, però quin perill, no creus?

Per cert, fer una travessia veient els fiords és una ruta més que recomenable, és un paisatge tan i tan fresc.. quins bells records em venen ara mateix d'aquestes terres nòrdiques... mmm!

dissabte, 6 de desembre de 2008

Kusukusu

Et presento el "Jardí dels conceptes més excèntrics mai nombrats": estigues pel cas a veure quin dels esmentats et crida més l'atenció.

video

... bakku-shan, karelu, queesting, rujuk, nibanseji, tingo, sgriob, olfrygt, adjal, masaitaka, kusukusu, ichaicha, pau heo heo... entre d'altres.

A mi m'ha fet gràcia sobretot el TINGO, però he trobat curiosament simpàtics el OLFRYGT i el MASAITAKA.

divendres, 5 de desembre de 2008

Filàstica

Després de la meva "revolucionada" d'ahir, avui un post de ritme més àgil: et desitjo un divendres BRILLANT!

video

(sorry per la qualitat de la imatge, no és gens bona)

dijous, 4 de desembre de 2008

Escoltar

"Podem parlar?" Aquesta pregunta apareix com una cita de Joan Rivers, presentadora i actriu nord-americana (1935). Una nota curta de mots però ben explícita de significat.

La cita m'ha dut immediatament a pensar sobre l'acció d'escoltar, perquè encara que estic d'acord amb el que vol dir, ja que crec que avui en dia (o sempre) abans de parlar caldria demanar-li al nostre interlocutor_receptor si està preparat per fer-ho i així experimentaríem veritables diàlegs, considero que és més prioritari estar disposat a escoltar.

Parlem massa, no ho creus? I parlem per parlar molt sovint, amb ànsies de que ens escoltin, ens diguin que tenim raó, ens alaguin els nostres pensaments, necessitem cridar l'atenció etc... i la paraula és un recurs ràpid i gratuït. Les paraules se les emporta el vent, i tant, volen que no vegis i ens les roben més d'un cop.


Vivim contaminats de paraules superficials, crec que no s'aprofundeix suficient per tal de poder saber i entendre que és el que realment t'està intentant dir, expressar i comunicar l'altre. Sovint un es troba enmig d'una conversa on no se n'ha tret cap profit. Això sí, cadascú se'n va a casa amb la seva orgullosa idea.

Cada individu al llarg de la seva existència ha anat enregistrant dins del seu cap el "seu" significat de cada un dels mots que té en el seu vocabulari, des d'on surt tot allò que diu, i creiem saber el significat de les paraules de l'altre, i no.. t'adones que de vegades no ens expressem gens bé. Creiem entendre, suposem, intuïm... però malauradament ens equivoquem.

I no em diguis què és l'estrès, que aquesta paraula està més que desprestigiada per l'abús del seu ús. Perquè actualment sembla que tothom està estressat i a més sembla també que queda bé anar dient en totes direccions que un va estressat, però cal ser respectuós tant amb aquest mot com amb tots els demés mots, l'estrès pot arribar a ser incapacitant.

Vivim dins un caos verbal.

O... com ho vius tu?

dimecres, 3 de desembre de 2008

Vermell

El vermell és el color més excitant. S'associa al perill, la guerra, l'energia, la fortalesa, la determinació, així com a la passió, al desig i a l'amor. És un color molt intens a nivell emocional. Millora el metabolisme humà, augmenta el ritme respiratori i eleva la pressió sanguínia.

Té una visibilitat molt alta, pel que se sol utilitzar en avisos importants, prohibicions i cridades de precaució. En publicitat s'utilitza el vermell per a provocar sentiments eròtics. Símbols com llavis o ungles vermells, sabates, vestits, etc., són arquetips en la comunicació visual suggeridora. El vermell és el color per a indicar perill per antonomàsia. Com està molt relacionat amb l'energia, és molt adequat per a anunciar cotxes motos, begudes energètiques, jocs, esports i activitats de risc.

El vermell clar simbolitza alegria, sensualitat, passió, amor i sensibilitat. El rosa evoca romanç, amor i amistat. Representa qualitats femenines i passivitat. El vermell fosc evoca energia, vigor, fúria, força de voluntat, còlera, ira, malícia, valor, capacitat de lideratge. En altre sentit, també representa enyorança.




De color vermell tenim per exemple aquest grapat de pedres de jaspi (jaspe), que per cert les trobo precioses. Que segons la gemoteràpia està especialment indicat per ajudar a alliberar l'energia. Millora la salut dels òrgans sexuals i el sistema circulatori.

Uau!! Jo tinc un collaret de jaspi, potència a tope veig, me'l duré més de passeig a partir d'ara.

dimarts, 2 de desembre de 2008

Innocència

M'agrada aquesta imatge, em transmet innocència, joc, tranquil.litat, reflexió, certa màgia mística... em provoca tendres sensacions:


El dibuix és de James Jean, de títol "Maze".

Què et transmet a tu?

dilluns, 1 de desembre de 2008

Alternativa

La felicitat és l'absència de por, segons diu el talentós Eduard Punset en el seu nou llibre "Per què som com som".


He trobat una petita història, molt explícita sobre aquesta idea:

Visitava aquell museu amb freqüència. Per sobre de tot li fascinava un quadre que hi havia allí; representava un paisatge amb un carrer i una casa igual al carrer i a la casa en la qual ell vivia. Un dia es va aproximar tant al quadre que li va semblar que la porta estava oberta i va entrar. Fou rebut amb naturalitat per la dona i pels fills. El va embargar la por i mai més va sortir d'aquella casa del quadre. Si sortís i no es trobés a la sala del museu, ¿què passaria amb l'altra casa i l'altra familia que continuarien existint en altres llocs?

Doncs continuaria existint naturalment. La por és un fre per a tot, i tant, un incòmode estat de repressió. Però hi ha un munt d'alternatives reals.

dissabte, 29 de novembre de 2008

L o v e

M'acullo al que diu la tornada (estribillo) de "Love is my religion" de Ziggy Marley:

video

L'amor és la meva religió,
l'amor és la meva religió,
l'amor és la meva religió...


Però, què és l'amor?

En Honoré de Balzac ho defineix molt bé: "L'amor no és només un sentiment. És també un art."

Molt d'amor per a tu.

divendres, 28 de novembre de 2008

Diferència

Diuen que és bo fer-se preguntes, un exercici habitual en nosaltres. Diria que massa sovint en pequem d'abús o de mancança, depèn del moment, circumstància, temàtica... La cosa està en que part d'aquestes "qüestions vàries" probablement més dun cop podrien estar millor plantejades:

Alguns homes observen el món i es pregunten "PER QUÈ?". Altres homes observen el món i es pregunten "PER QUÈ NO?"

Ho diu l'escriptor irlandès George Bernard Shaw (1856-1950).


Va bé donar-li la volta a la pregunta, fins i tot modificar la seva perspectiva, la resposta sempre serà més complerta. Veure-ho de forma polièdrica. Mirar de ser creatius en les nostres reflexions.

dijous, 27 de novembre de 2008

Pigments

A la capçalera de la introducció d'un manual sobre estils de pintura decorativa, que tinc com a consulta, es llegeix el següent:

"L'artista no és una persona especial però cada home és un artista especial."

M'han agradat aquestes paraules, hi estic d'acord. Ho cita A. Coomaraswamy, un erudit especialista en art oriental, un expert en els camps de l'art i de les doctrines tradicionals que fan d'ell un de les màximes autoritats mundials en aquests temes.


Aquesta foto mostra el meu moment de triar els colors per decorar una peça com és ara un tamboret. Després de cobrir-lo d'imprimació ve el pas de les barreges de pigments per tal d'aconseguir el to desitjat (imaginat i visualitzat) que se li vol donar a l'objecte. Les mescles poden ser interminables, la paleta de colors és infinita, un pot perdre's fins i tot enmig del viatge de proves, experimentar si! Si us expliqués com vaig acabar ahir tastant tonalitats... tot un laberint.

Després vindrà l'acabat, que és un altre ventall de possibilitats.

dimecres, 26 de novembre de 2008

Menuda

Versió cantada per Sílvia Pérez Cruz del grup Immigrasons, la lletra és d'en Joan Manel Serrat. A veure si t'agrada:

video

Pensa en mi, menuda, pensa en mi
quan les bruixes t'esgarrapin de matí.
No et faré més tebi el fred
ni més dolç el cafè amb llet
pensa en mi, menuda, pensa en mi.

Pensa en mi quan no t'arribi el sou
o quan t'arrambin en el metro a quarts de nou.

Porta'm brodat a la teva brusa
o pintat en el teu somriure vermell.
Gronxa'm de les teves arracades.
Volta'm amb els teus anells
i deixa'm venir amb tu, deixa'm venir.
Deixa'm anar on vas, deixa-m'hi anar,
menuda, entre goig i pena
abraçat contra el poema
que llegeixes d'amagat.

Badallarà mandrosa la ciutat
quan marquis l'hora i obris les finestres del despatx
i t'espolsis els ocells
que fan niu als teus cabells;
et diu al cor que l'ocell engabiat, mor.

Ells em duen a les plomes somnis i batecs
quan colpegen als meus vidres els seus becs.

I em conten la història blanca i menuda
entre quatre parets es marceix.
Piulen que es mor la primavera
quan no pot anar a passeig.
I.. Deixa'm venir amb tu, deixa'm venir.
Deixa'm anar on vas, deixa-m'hi anar,
menuda, i encén la cara.
Pensa que tenim encara
el camí dels teus ocells
per volar-lo tu i jo amb ells.


Bon dia de dimecres!

dimarts, 25 de novembre de 2008

Futur

“Vivim en una cultura del “paper”. La nostra vida quotidiana està lligada a objectes de paper i amb paper, però sempre ens han encaminat cap a un futur sense paper. ¿Què passaria si poguéssim “augmentar” la quantitat de paper en comptes de desfer-nos-en?”

Si t'interessa saber més fes un click al projecte de fi de carrera del dissenyador Miquel Mora, la fotografia següent és la presentació gràfica del seu treball d'investigació:


Entre d'altres idees proposa un rellotge despertador de paper: un cop ha sonat l'aixafes i et quedes tan ample. Hi ha un video que mostra tot un futur del paper digital, interessant i curiós.

Va cap aquí el futur?

Vigilem, la tecnologia ho devora tot!

diumenge, 23 de novembre de 2008

A mà

No recordo si algun cop havia arribat a fer paper a mà, però des de divendres si que sé segur que com a mínim he donat forma a un full de color taronja amb la filigrana de la Creu de Malta, segell que identifica el paper elaborat al Museu Molí Paperer de Capellades.

Actualment aquest espai a part de mostrar al gran públic com es fa el paper artesanal se'n produeix i es ven. Val la pena anar-hi, aprendreu sobre tot el procés d'elaboració del paper i veureu el tipus de màquines emprades des de temps tardans.


Mentre hi era no deixava de vibrar sentint aquell aire balnearic. Novament m'adonava, però allí de manera més pronunciada, on sóc i on voldria ser.

Tot ve si un hi va.

divendres, 21 de novembre de 2008

Sublim

Hi ha llocs inhòspits, com els deserts...

I ahir veient un reportatge sobre el tema, vaig fer un salt al meu arxiu de records, els meus sentits van connectar un cop més amb un petit safari_travessa de dos dies que vaig tenir el gust de fer pel desert de Thar a la zona del Rajastan (Índia), amb nit sota les estrelles inclosa, sopar de fogonets sobre la sorra i passeig matiner al compàs dels camells. Ho recordo tot amb ple de detalls, són aquelles vivències que guardo dins i em desperta encara avui inoblidables sensacions que no em cesen.

De fet, poc tinc pel que fa a deserts trepitjats, i el meu únic el tinc en un pedestal es clar. Aquesta foto la vaig fer aleshores i què dir... doncs s'ha de ser-hi, hi ha moments màgics, un dels meus és aquest, m'emociona el fet d'haver pogut enregistar aquest instant que en mi ja és memòria preferent:


La bellesa no entén de mides, les dunes són sempre obres d'art efímeres estiguin on estiguin, i la presència de la llum un pinzell imprescindible per oferir-te imatges sublims. Les petites dunes del nostre Delta de l'Ebre a una altra escala són precioses també. La naturalesa ja és bella per si mateixa, no creus?

Diuen que les dunes més antigues i més altes del món són les del desert del Namib al sud de Namibia. N'hi ha un munt, identificades amb el seu nom, i el que m'ha semblat simpàtic és que moltes d'aquestes estan batejades amb una numeració, la 45 sembla ser entre tot el conjunt la més maca turisticament parlant, la 7 la més alta... bé, el que haig de fer és anar-hi i veure amb quin número em quedo jo, no?

Tu ja tens la teva duna preferida?

dijous, 20 de novembre de 2008

Docilitat

"L'home neix tou i flexible.
A la seva mort està endurit i rígid.

Les plantes verdes són tendres i plenes de sàvia.
A la seva mort estan marcides i seques.

Per això allò rígid i no flexible és la disciplina de la mort.
Ser dòcil i cedir és la disciplina de la vida.
Per això un exèrcit sense flexibilitat mai guanya la batalla.

Un arbre que no s'inclina es trenca fàcilment.

Allò rígid i endurit es caurà.
Allò tou i flexible sobreviurà."



De Lao Tse, savi llegendari xinès (c. 570-c. 490 a. C.).

dimecres, 19 de novembre de 2008

Adagio

Preciosa peça del "Paisatge en la boira" de la compositora grega Eleni Karaindrou.

Un suggeriment: després de prémer play, prova de tancar els ulls i deixar-te endur pel bulevard dels sons.

video

M'he quedat sense paraules...

dimarts, 18 de novembre de 2008

Entesa

"No sabràs tot el que valc fins que no pugui ser junt a tu tot el que sóc." Cita de Gregorio Marañon, metge i escriptor espanyol (1887-1960).


Doncs ja saps: upali, upali... és hora d'aixecar-se s'ha acabat dormir!

dilluns, 17 de novembre de 2008

Invitació al viatge

Raons del marxar: No tot és viatge. No qualsevol desplaçament és viatger. Anem i venim a molts llocs, però entre tants moviments, a quin anomenem viatge? Al de més distància, al de major cost? Parlarem ara només que de l'autèntic viatge. Els motius del marxar es reuneixen en un. La desraó: hi ha una crida inicial que parteix de...? La convicció és allò inexplicable per sortir de viatge. “Per què vols viatjar?”, li pregunta Gene Tierney a Tyron Power a la pel.lícula "El filo de la navaja", homònima de la novel.la de Somerset Maugham. “No ho sé, no m'ho preguntis”, respon el galant. I efectivament, les raons autèntiques del viatger genuí no estan clares. És una trucada vinguda des de més endins, a la qual, no obstant, no es pot renunciar sense traicionar alguna cosa pel que no tenim nom. És una estirada súbita i intensa vers un destí desconegut. Una apel.lació a canviar allò sabut per la incertesa. No es fuig, no es va al previst. Es parteix i ja està. Sembla paradoxal, però el viatger autèntic és també el millor amant de la seva pròpia terra. I tal vegada sigui això, l'amor, en el fons, el que ens demana que viatgem.


Preparatius: Si el nostre destí fos una meta determinada portaríem el previst. Però tractant-se de l'horitzó no podem portar equipatges que ens paralitzin. L'equipatge més apropiat serà sempre aquell del que puguis desfer-te sense grans dificultats. Que la teva llar en el camí convidi al viatge, que no et retingui, que no t'atrapi.


La partida: Mai se sap si estem preparats, però la partida és sempre una decisió solitària. No demanem que ningú ho comprengui. El millor és fer-ho quan tothom dorm. Hi hagués hagut prou en veure't camí de l'aurora, en el moment que comença a despuntar una llum encara incerta, per saber quanta esperança hi ha en aquell viatge, per reconéixer que en tota partida es troba oculta la necessitat de néixer de nou.


Arribada a terra estranya: Quan un arriba, ocorre una curiosa barreja entre espant i soledat. Allò que se'ns presenta ens causa admiració. Voldríem parlar entusiasmats, presos per la nova visió, però el millor és el silenci, la possibilitat de començar a escoltar el que ens és nou des del filtre inèdit del nostre cor silenciós. Però hi ha que esperar. L'ànima té el seu temps. I voldríem a més que algú ens expliqués tal com passa amb aquells turistes que es contenten ràpids i certs amb el que el seu guia els explica. Però no!, hem de resisitir-nos a les paraules i a la complicitat interessada. Afrontar que tota arribada a terra estranya exigeix soledat i silenci, dues esses abruptes i difícils pels que ningú mai ens ha preparat. Però necessàries, si és que en aquesta terra vull trobar noves vides, noves paraules.


Retorn: I ara per a què retornar si tinc la felicitat? Però curiosament quan es descobreixen els secrets de la nova terra, quan es veu la cara oculta de l'aventura, resulta que aleshores comença inesperadament a retornar la nostra memòria. Una nova memòria, un record d'allò deixat, embolicat ara amb tendresa i enyorança, sense rancors ni nostàlgies, sense odi ni passió. Només amb estima, amb desig d'apropament, amb ganes de voler donar tant del que s'ha après. Ara ja ho saps, no hi ha viatge sense retorn. I possiblement a algú et serà difícil de dir que ets el mateix però renovat, et serà rar, però davant dels seus ulls estarà per fí el viatger que un dia ho va deixar tot per aprendre que només s'estima des de l'ignorància.


Extret d'un escrit de José Ruiz: "Invitación al viaje".

diumenge, 16 de novembre de 2008

Diumenge

El diumenge sol ser un dia que depèn com vingui és del tot tranquil, i el meu ho serà (necessito que ho sigui), a veure si així també m'ajudo a que demà estigui ja en plena forma i harmonia.

La cantautora valenciana de compàs pausat Clara Andrés i jo et desitgem un bon dia de diumenge:

video

La lletra de "Bon dia" diu així:

Hola carinyo, pour le matin. M'agrà la perspectiva que ve del teu costat. Ser lo primer, m'agrà, ser lo primer que veus. Hola carinyo, sóc jo de nou la que et recull les grenyes i et dóna un bes. M'agrà ser lo primer que veus. / No val tornar a tancar de nou els ulls, que ja és molt tard i vull estar amb tu, i vull estar amb tu. Hola carinyo pour le matin...

Jo no la coneixia, té un estil bastant peculiar, a la seva pàgina web disposes de molts més videos i informació.

dissabte, 15 de novembre de 2008

Tinta

Estava un full de paper sobre una taula, junt a d'altres fulls iguals a ell, quan una ploma, banyada en negríssima tinta, el va tacar omplint-lo de paraules.

- ¿No podries haver-me estalviat aquesta humillació? - Va dir enotjat el full de paper a la tinta- el teu negre infernal m'ha arruïnat per a sempre.

- No t'he embrutat, - va contestar-li la tinta - t'he vestit de paraules, des d'ara ja no ets un full de paper, sinó un missatge i custòdies el pensament de l'home. T'has convertit en alguna cosa preciosa.


En efecte, ordenant el despatx, algú va veure aquells fulls escampats i els va ajuntar per tal de llençar-los al foc. Però va reparar en el full "brut" de tinta i el va tornar al seu lloc perquè portava, ben visible, el missatge de la paraula. Després tranquil.lament va tirar la resta al foc.


No sé qui és l'autor/a d'aquesta petita història, snif... Però l'he trobada maca i aquí la tens.

divendres, 14 de novembre de 2008

Atac

Des d'ahir a mig matí que estic amb la grip, malaltona i al llit, per tant poc esma tinc avui, encara que em venia de gust fer l'esforç per dir alguna cosa. Només unes curiositats que he trobat sobre aquesta infecció vírica:


Hipòcrates ja va descriure perfectament la grip al segle V abans de Crist.

La primera pandèmia de grip es va identificar l’any 1580; fins a l’actualitat se’n han detectat diverses.

Durant el segle XX va ser especialment dura la de 1918, que es coneixia com la "grip espanyola"; el 1957 es va manifestar la "grip asiàtica" i el 1977, la "grip rosa". Tots aquests noms responen a la creença popular sobre l’origen de la infecció, encara que ara se sap que la majoria es van originar a la Xina.

La grip (influenz, o flu popularment, en anglès), es diu així perquè els homes de l’Edat Mitjana creien que la "influència" dels astres i d’altres cossos celestials produïa els símptomes de la grip.

Nosaltres en diem grip perquè vam adoptar el terme rus de grip, que vol dir "atac".


Res més per avui, a mi em toca fer bondat i no barallar-me amb el meu malestar, que costa una mica.

Molta salut, i a ser bons!

dijous, 13 de novembre de 2008

Les Schtroumpfs

Et sona el nom de Gargamel? Pensa una micona... no es tracta de cap Simpson no, sinó d'un personatge de la família barrufera. Es veu que aquest 2008 els Barrufets estan de festa perquè celebren els seu 50 aniversari. Cinquanta anys tenen ja aquestes baldufes? Jo sempre els veig igual, es conserven la mar de bé.


Aquests sers blavosos van néixer de la mà del dibuixant belga Peyo (pseudònim de Pierre Culliford, Brussel.les 1928-1992) concretament el dia 23 de octubre de 1958 quan els va introduir en el còmic de la sèrie Johan i Pirluit. Al principi, els barrufets eren personatges secundaris dins d'aquella tira còmica però les ventes es varen disparar tant que aviat es convertiren en estrelles, el seu nom original en francès és Les Schtroumpfs. Aquí les aventures dels follets van ser publicades en català com Els Barrufets per primer cop l'any 1967 a la revista Cavall Fort, tres anys abans d'aparèixer en castellà com Los Pitufos.

Recordes? Viuen en un poblat sota la sàvia direcció del Gran Barrufet, i sempre estan amenaçats pel malvat bruixot Gargamel i el seu gat Azrael. Cada personatge representa un paper: el rondinaire, el mandrós, el savi, el xerraire, el filòsof, el vanitós... i la barrufeta es clar. El seu llenguatge es caracteritza pel multiús de la paraula barrufet que connecta molt bé amb les criatures, i no tan criatures...

Barrufem? Jaja!!

dimecres, 12 de novembre de 2008

Fermesa

La lletra de la cançó d'Alanis Morissette titulada "Hand in my pocket", on per cert l'harmònica sona a delícia, diu així:

video

Estic en bancarrota però sóc feliç/Sóc pobre però sóc amable/ No tinc diners però estic saludable, sí/ Estic elevada però a la terra/ Sóc assenyada però estic aclaparada/ Estic perduda però esperançada, nen.

Al que es redueix tot és a que tot anirà bé, bé, bé/ Perquè tinc una mà a la meva butxaca/ I l'altra està donant un cinc alt.

Em sento ebria però estic sòbria/ Sóc jove però mal pagada/ Estic cansada però treballant, sí/ Em preocupo estant agitada/ Estic aquí però en realitat ja m'he anat/ Estic equivocada i ho sento, nen.

Al que es redueix tot és a que tot anirà bé/ Perquè tinc una mà a la meva butxaca/ I l'altra està movent una cigarreta...


Una possible lectura podria ser que mai hem d'estar parats, que sempre hem de moure fitxa malgrat les dificultats, els dubtes, els mals moments, existeix la dualitat... i l'esperança ens ha de mantenir en peu, ferms, evitant no perdre mai el componiment.

Però quina lectura en treus tu?

dimarts, 11 de novembre de 2008

Abraçada

M'encanten les abraçades, reconforten moltíssim!! A qui no li agraden? De fet es necessiten.


Saps qui és l'Amma? ara t'explico qui és per si no ho saps:

La líder espiritual Mata Amritanandamayi Devi, més coneguda com Amma o "la santa que abraça", gestiona un vast projecte solidari i atent als mils de devots que acudeixen per rebre la seva abraçada en el seu monestir situat en la petita i remota illa del sud de la Índia, en el paradisíac estat de Kerala. Aquesta recia dona de 53 anys té desenes de milions de seguidors en el món sencer, i ha abraçat ja a uns 30 milions de persones, de totes les confessions.

Associacions distribuides per tot el globus s'encarreguen d'organitzar l'arribada d'Amma al seu pais, grans funcions de varis dies de duració a les que acudeixen mils de persones a la recerca d'una abraçada de la "santa".


I aquesta setmana retorna a la ciutat de Barcelona. A mi fa uns anys em van parlar d'ella, i fins i tot em van convidar a anar amb d'altres persones a rebre una de les seves abraçades, aleshores calia aconseguir un ticket amb una número per tal de respectar un ordre i saber quan et tocaria rebre la seva abraçada. Parlaven d'ella d'una manera apassionada. La trobada era en un pavelló esportiu de la zona de la Mar Bella de Bcn. Però no hi vaig anar.

Aquests esdeveniments no em convencen, no els comparteixo, sóc bastant reàcia a les multituds i més si hi ha idolatria. Em sembla bé que qui cregui en la seva força hi participi, i no estic en contra dels seus bons desitjos, però a mi no m'hi veuran.

Hi aniràs?

dilluns, 10 de novembre de 2008

Tisores

Aquesta tarda he anat a la pelu, a que fer? Difícil d'endevinar... pensa, pensa. A tallar-me els cabells! Darrerament havia optat per dur-los llargs, però estava farta, així de clar ho dic.


Quin gust! M'he alliberat de melena la nuca, i em trobo més jo, no sé com dir-ho... més Gemma, jaja! És important sentir-se còmodament maca/o, no ho creus? Doncs apa, si és el teu cas, ves a per les tisores i a canviar-te de loock que després un se sent de conya. Ah! i si als demés no els hi agrada que no mirin, el que compta és dur-se amb ganes.

T'animes també tu?

diumenge, 9 de novembre de 2008

Lloc ocult

De Björk "Hidden place":

video

La lletra diu així: A través del més càlid cordó d'afecte, el teu amor em fou enviat. No estic segura de què fer amb ell, on posar-lo. Estic tan a punt de plorar i tan a punt de simplement trucar-te i suggerir que anem a aquell lloc ocult... Ara he estat una mica tímida i puc olorar una mica d'esperança per quasi haver consentit als meus dits acariciar. Els dits que em donaren per tocar. Però amb cura, allí reposa oculta la meva passió, allí reposa el meu amor. L'amagaré sota una manta i el posaré a dormir, el guardaré en aquell lloc ocult... Ell és el més bell, fràgil encara que fort, fosc i diví. La petitesa dels seus moviments l'amaguen, inventen un encant que el facin invisible. S'amaga en el cabell, ¿puc amagar-me també jo? Amagar-me en el seu cabell, buscar consol, santuari, en aquell lloc ocult...

De vegades un cerca refugi en algun lloc més o menys ocult, un indret on poder trobar la intimitat que el recomposa.

Que tinguis un bon inici de setmana!... i un magnífic final es clar.

dissabte, 8 de novembre de 2008

Amunt

Amunt, sempre amunt! Oi que si?

Ser tenaç és ser capaç de prolongar un esforç en el temps./ Qui ens marca allò que perseguim no som més que nosaltres mateixos./ La il·lusió no és infinita, hi ha dues coses que l'alimenten: els petits èxits i la tenacitat./ Tenacitat per cercar elements que generin l'espurna que encengui el foc de la creació./ Aquesta virtut es pot convertir en defecte. Fàcilment podem caure en la tossuderia./ La sort és relativa però la perseverança no. /La tenacitat et dóna confiança, és la capacitat de resistència al xoc, ser tenaç és ser capaç de prolongar un esforç en el temps: un dia, un mes, un any... tres, cinc, deu anys. O tota la vida, si s’escau.


Fermesa, convicció, perseverància, enteresa, constància, paciència, disciplina, mètode... Endavant doncs amb allò que volem, no dessistim a la primera de canvi! Què és el que no demana un esforç?

I que sigui per complaure't principalment i sobretot a tu mateix.

divendres, 7 de novembre de 2008

Ebru

Des que estic aprenent l'art de l'enquadernació vaig descobrint dia rera dia un món nou per a mi, meravellós haig de dir, com pot ser l'apartat dedicat a pintar papers. L'ebru, per exemple, és un tipus de paper que es fa a partir d'una tècnica artesanal que ve de lluny: és l'art de pintar sobre aigua, condensada amb terra i pintures en pols.


Es treballa amb materials naturals. És una de les arts decoratives més antigues, es podria dir que és el reflex en l'aigua de les nostres tempestes internes, les nostres alegries, els nostres amors… L'aigua i un mateix… Cada gota abocada amb gran devoció és el seu somriure o llàgrima…

He trobat un video on s'il.lustra la seva màgia creativa, tot un exercici meditatiu:

video

L'origen etimològic de la paraula “ebru”, prové de la paraula persa ebri que significa “com un núvol” o “ennuvolat” i de la paraula chagatai ab-ru que significa "superficie d'aigua". Es creu que aquest art va sorgir a Turkmenistan, al segle IX.

Els europeus anomenem a aquest tipus de paper “paper marbre” per la seva semblança entre la forma vetajada dels dissenys i les venes del marbre, i els àrabs “Varaku´l mucezza” que significa "paper amb venes".

Un art que, es diu doncs, ajuda a calmar l'ànima i ensenya a ser pacient, un estat interior que en més o menys mesura tothom troba a mancar. No m'estranya que cada cop hi hagi més retorn i apreci per aprendre l'ofici artesanal... Vinga a pintar paper! I... després m'ho ensenyes... o millor dit, m'encantaria que així fos.

dijous, 6 de novembre de 2008

Internet

Actualment estem envestits per un munt d'informació, vivim immersos en l'era Internet, encara hi manca una bona catalogació de tantes referències existents, realment és un viatge de dades que du a descobertes sorprenents, hi ha un itinerari de rutes infinites, depén de cadascú arribar a un destí o altre, i si un opta per aventurar-se sense brúixola opté un àpat de raons inesperades i expectants, Internet és una eina fantàstica!


Aprofitem la gran vàlua de la xarxa, informem-nos sense acomodar-nos massa en la seva bondat de propostes, fem un esforç de retentiva, confrontem les fonts, eduquem el criteri, aprofundim... és un nou recurs per créixer, i sortir-ne veritablement menys ignorants.

dimecres, 5 de novembre de 2008

Route 66

Fins i tot jo esperava amb ànsies el resultat a la presidència dels EEUU. He dormit menys aquesta passada nit.

Per a avui música d'inspiració aventurera cantada per dues veus prodigioses (Diana Krall i Natalie Cole), dedicada a la ruta clàssica americana que encara tinc pendent de fer, una travessa integradora:

video

Wonderful!

dimarts, 4 de novembre de 2008

Consideració

La meitat del món té alguna cosa a dir, però no pot; l'altra meitat no té res a dir, però no calla.


Ens ho diu Robert Lee Frost (1874-1963) poeta nord-americà que figura entre els més destacats del segle XX.

dilluns, 3 de novembre de 2008

C'est la vie

Aix! a força de tenir força... afegiria jo en aquest esplèndid text, per tal de satisfer i matisar el que vull expressar:

A força de nits m'estimo la vida
i d'ella en vaig fent la millor amiga,
a cop de veritats, a cop de mentides,
un poc em fa mal, un poc em fascina....



Fragment d'una cançó d'en Lluís Llach "A força de nits".

dissabte, 1 de novembre de 2008

Castanyes i panellets

Sobre aquesta tradició:

La festa de la Castanyada segurament té el seu origen en l’àpat o ressopó que es feia la nit de Tots Sants. En general les castanyes, els fruits secs i el vi bo eren els protagonistes d’aquestes celebracions de tardor que, en el seu origen, representaven l’anunci de la imminent arribada del fred i del mal temps.


I l'origen dels panellets com a menjar característic de la diada de Tots Sants és poc clar. Poden ser un record d'antics àpats funeraris: en alguns indrets la gent portava els panellets a l'església en cistells i se'ls menjava dins del mateix temple en comunitat. En les poblacions de la Catalunya vella, hi havia el costum de celebrar una menjada després de la mort d'algun familiar. Aquest menjar tenia un caire ritual en la forma de parar la taula, la distribució dels comensals i els menjars que es donaven.


Els panellets són típics de moltes poblacions de Catalunya, encara que en altres comarques reben noms diferents, com migetes. En alguns indrets fan, aquesta diada, uns bunyols semblants als que es fan per Setmana Santa. Les rifes de panellets eren, en canvi, pròpies de les ciutats o poblacions grans, sobretot de Barcelona. Els cafès preparaven taules molt ben parades, amb profusió de plats plens de panellets i fruita confitada, tots ben embolicats. Anaven rifant-los, tot procurant refer els de la taula perquè aquesta fes sempre goig i convidés a prendre part a la rifa. També els pastissers organitzaven les seves rifes, i rifaires particulars que, a Barcelona, posaven les seves taules en diferents indrets de la ciutat per rifar plats de panellets i pollastres, utilitzant cartes com a mitjà d'efectuar el sorteig. A Reus, el costum d'elaborar, rifar i menjar panellets està força arrelada i ha perviscut fins als nostres dies.

Aprofitem aquests dies per espantar els mals esperits!

dijous, 30 d’octubre de 2008

Seny

Del llibre d'Edmundo Valades "El libro de la imaginación" (antologia que proposa al lector un viatge d'imaginatius, on s'inclouen varis textos breus en els que els autors, de tots els temps, concretaren fantasies fascinants) extrec un fragment de l'original de Marcel Proust:

… Ja coneix vostè la història de l'home que creia tenir tancada en una ampolla a la princesa de la Xina. Era una bogeria. El curaren d'ella. Però des del moment en que deixà d'estar boig es va tornar tonto.


En quin moment tenia més seny?

dimecres, 29 d’octubre de 2008

Mencio

Un gran home és aquell que no ha perdut el seu cor de nen. Ho va dir el filòsof xinès Mencio.


Jo crec que aquest tipus de cor és la nostra essència vital que perdura sempre en nosaltres, de fet és el nostre únic cor.

dimarts, 28 d’octubre de 2008

Paraigües

La pluja pot ser romàntica...


... com narra Brassens en la seva cançó "Le parapluie":

Plovia fort a la carretera
ella caminava sense paraigües
jo tenia un, robat, sens dubte
aquest mateix matí a un amic,
corrent aleshores al seu auxili
jo li proposo una mica d'abric.
Eixugant l'agua de la seva careta
d'una manera molt dolça, ella em diu “sí”

Un trosset de paraigües
a canvi d'un trosset de paradís
ella tenia alguna cosa d'àngel.
Un trosset de paradís
a canvi d'un tros d'un paraigües
jo no perdia en el canvi, redéu.

Al caminar, què tendre era
sentir els dos junts el bonic so
que l'aigua del cel feia
sobre el sostre del meu paraigües
jo hagués volgut, com en el diluvi
veure sense parar caure la pluja,
per protegir-la sota el meu refugi,
quaranta díes, quaranta nits.

Un trosset de paraigües...

Però absurdament, inclús en les tormentes
les carreteres van vers algún lloc,
ben aviat la seva li va posar un límit
en l'horizó de la meva imaginació.
Va ser necessari que ella em deixés
després d'haver-me dit moltes gràcies
i jo la vaig veure molt petita
marxar alegrement vers el meu oblit.

Un trosset de paraigües...


Sembla que tenim la possibilitat de viure propers moments romàntics, aquests dies seran plujosos... sort!

dilluns, 27 d’octubre de 2008

Copta

Aquest cap de setmana he realitzat aquest llibre d'estil copta (el copta és una llengua descendent de l'egipci parlat en l'Antic Egipte, per tant aquest estil d'enquadernació és antiquíssím), totalment artesanal, les hores que demana compensen, no ho creus?


El llom del llibre està a la vista, deixant el cosit que es vegi; avui en dia els llibres tenen la part del llom unida amb cola de manera mecànica.

Com aporta la manualitat!

dissabte, 25 d’octubre de 2008

Melicotó

video

La lletra d'aquesta cançó de Cris Juanico diu així:

... Ets i seràs sa inspiració, i sempre em falten paraules per dir-t'ho. Podríem dir molt més, més coses, més frases, moltes més... És en aquest moment, camí a un far de llum resplendent... Tu i jo sabem que es sentiments són com ses carreteres. No saps mai lu que et vindrà, serà una curva o un replà o altra cosa que no esperes ... massa tard ... Podríem fer molt més, besades i mirades als ulls... No pensis en res més ets tu sa que m'omple de llum. Pell de melicotó, que dolça! No te deix d'estimar. Pell de melicotó, dóna'm força per caminar. Podríem dir molt més, més frases, més coses, moltes més... És en aquest moment, camí a un far de llum resplendent... Pell de melicotó, que dolça! No te deix d'estimar. Pell de melicotó, dóna'm força... Pell de melicotó, ets dolça, no te deix d'estimar. Pell de melicotó, dóna'm força per caminar.

Com suposo que imagines, a les illes préssec es diu melicotó, però sabies que els valencians li diuen bresquilla i als castellonencs melocotó? I tants i tants mots que trobaríem naturalment.

Bon cap de setmana... i em pregunto ara per què en castellà es diu fin de semana? Aquests dos dies festius són l'inici o el final de la setmana?

divendres, 24 d’octubre de 2008

Blau

És un color reservat. Se sol associar amb l'estabilitat i la profunditat. Representa la lleialtat, la confiança, la saviesa, la intel·ligència, la fe, la veritat i el cel etern. Se'l considera un color beneficiós tant per al cos com per a la ment. Alenteix el metabolisme i produeix un efecte relaxant, està fortament lligat a la tranquil·litat i la calma. És un color típicament masculí, molt ben acceptat pels homes, pel que en general serà un bon color per a associar a productes per a ells. No obstant això s'ha d'evitar per a productes alimentaris i relacionats amb la cuina en general, perquè és un supressor de l'apetit.


És molt adequat per a presentar productes relacionats amb la neteja (personal, llar o industrial), i tot allò relacionat directament amb: El cel (línies aèries, aeroports) L'aire (a. acondicionat, paracaigudisme) El mar (creuers, vacances i esports marítims) L'aigua (aigua mineral, parcs aquàtics, balnearis). És adequat per a promocionar productes d'alta tecnologia o d'alta precisió. Al contrari dels colors emocionalment calents com vermell, taronja i groc, el blau és un color fred lligat a la intel·ligència i la consciència. Quan s'usa al costat de colors càlids (groc, taronja), la barreja sol ser cridanera. Pot ser recomanable per a produir impacte, alteració.

El blau clar s'associa a la salut, la curació, l'enteniment, la suavitat i la tranquil·litat. El blau fosc representa el coneixement, la integritat, la serietat i el poder.


Un color pausat i descansat, totalment celestial!