dilluns, 21 de novembre de 2016

Batecs

La capacitat de poder sentir la intrínseca bellesa de la vida no la voldria perdre mai... i és tan infinita!

dimarts, 4 d’octubre de 2016

Corda fluixa

Aquí teniu música, despertem aquest bloc!




Ells són la banda britànica Stornoway, vindran a tocar a Barcelona aviat.

... planejant per una línia sinuosa que em porti a una costa de somiadors... una lenta dansa al sol naixent...

és l'home a la corda fluixa.

dijous, 28 d’abril de 2016

Espais

Sóc d'espais,
de tenir-ne el meu,
d'itinerar amb ell,
inseparables.

http://www.nuriabalcells.net/wp-content/uploads/2016/02/ESPAIS.-Collages-petit-format-13x13-cm-4-e1456255040160.jpg

Imprescindible!

(A la imatge una obra de Núria Balcells)

dijous, 31 de març de 2016

Lectura

Ennuvolat estava ahir el cel,
mentre el llum queia puntual
sobre línies narrades.

Però avui fa sol,
i és verd el color de l'estança,
el lleu balanceix m'encanta.

Reposo cursant la rúbrica,
pausant certs respirs
de comprensió silenciada.

De les suaus pàgines neix veu
i es desprenen estels de pensament
per tot seguit ser una mica altra.


Llegir... un viatge de canvis i plaer.

dissabte, 27 de febrer de 2016

Destriar

Espai per ser,
estones on suspirar
poder dilatar-me,
separar raons,
dialogar amb l'obscur,
desfer nusos,
atendre allò que processo.


Evitar perdre´s...

dimecres, 17 de febrer de 2016

Cecile

Ella és Cecile McLorin... a veure com reps la seva música, aquí la sents en aquesta peça tan universal, i si vols saber més d'ella aquí et deixo una entrevista que li va fer El Pais fa un temps: 

"En realitat, ser cantant és una cosa que mai em vaig plantejar, entre altres coses perquè he passat mitja vida sense saber què fer. Jo era la típica adolescent dubitativa. M'agradava cantar, però també m'agradava anar a l'escola, llegir... Veia a algú cantant òpera per televisió i volia ser cantant d'òpera; veia una pel.lícula de Walt Disney i volia formar part d'això. Realment, no sabia el que volia."
 



Quan em pren als seus braços, em parla baixet, veig la vida en rosa...

Tendre, suau, acariciant, de balanceig sensual...

dimarts, 16 de febrer de 2016

Daurat

Manifesta solitud,
finors viscudes,
descluco aquesta finestra,
avui daurada.


Plaer creatiu ben viu.

dimarts, 10 de novembre de 2015

Parèntesi

Quant de temps que no passava per aquí... i no hi ha un motiu concret, per tant suposo que tal com vaig deixar de fer entrades les tornaré a reemprendre algun dia. Mentre, teniu tot allò que vaig fer i compartir amb vosaltres en el seu dia.

Desitjo que estigueu bé els coneguts i també aquells que esteu per conéixer.


Jo estic bé.

diumenge, 15 de febrer de 2015

Cadència

El so de notes,
brolla d’un piano.

Girs de tecles,
duent-me a un espai que és lluny.

Sento aprop el que és distant.

El net balanceig de la melodia
composa un paisatge calmat i dolç.

Tot un vel d’harmonia
sura sobre un llençol nu.

És un camp de rica sensibilitat,
on la inspiració hi neix.


Fantàstic...

dissabte, 12 de juliol de 2014

Bradlee

El pianista és el nord-americà Scoot Bradlee que pots escoltar el so del seu piano en treballs com Mashups By Candlelight  o junt a d'altres músics i veus en treballs com PosmodernJukebox, totes elles són versions alternatives que sonen del tot diferent a les seves originals i que segurament moltes et són ben familiars:



Bon cap de setmana.

dilluns, 30 de juny de 2014

Vegetal

Teixint amb vetes de palmera
dibuixo un vestit de senefes
omplint un passat que era buit.


Acabats que perduraran.

dijous, 19 de juny de 2014

Vast

Absorta per un llarg paisatge,
coberta d'un sostre absent de blanc.

Gargots de pètals juguen
sobre grisos reposant en pla.

Vol de sons afalaguen
les formes d'un terreny emmurallat.

Al mig, un llac de transparències
sospira vibrant.

És una acrobàcia de presències
convivint en ordre compassat.

El diàleg de la natura és vast.

divendres, 13 de juny de 2014

Calma

Darrerament, ja ho veus, no estic gens productiva...


Desitjo que tu estiguis molt bé.

dimarts, 13 de maig de 2014

Complementaris

Va ser a partir del David del bloc Who's There que vaig descobrir a Stefan Zweig, i després de llegir-me i encantar-me Grans moments de la humanitat ara m'estic llegint Tres maestros (Balzac, Dickens, Dostoievski) i segueix sent una lectura plena dinterés. Un creix seguint els seus raonaments intel.ligents i profunds, el lector s'equipa d'idees i plantejaments d'un escriptor que aporta moltíssim. Lectura que provoca silencis de reflexió per poder gaudir-ne'ls i gravar així frases indiscutibles i agradablement lúcides.

I segurament serà un pas previ per llegir-me nova obra dels citats escriptors, de Balzac encara no he llegit res, i segons Sweig aquest novel.lista francès va ser tot un Napoleó literari, amb un saber immens i un poder intuïtiu sorprenent, qui rarament retornava al món situat fora del seu.

Ahir a la nit llegia aquesta idea:

La intensitat, la voluntat, ho és tot, perquè depèn de l'home; l'èxit i la fama no són res, doncs és l'atzar qui els decideix.


Un plaer, cadascú d'aquests novel.listes crea una llei de vida, un concepte de vida.

(A la imatge una obra de l'artista  M. Cornelis Escher)

dissabte, 3 de maig de 2014

Tenaç

No només a Zorba, el griego ell està magnífic, perquè quin personatge més entranyable interpreta com a Santiago l'esplèndid actor Anthony Quinn al film El viejo y el mar, basat en la famosa novel.la d’Ernest Hemingway.


La recomano molt, de veres, és una bellíssima història de superació personal on el mar pren un adorable protagonisme, quedant ben palès pel protagonista que més important que la vida ho és el peix, l'objectiu. Ell és més que un gran pescador, una persona perseverant, senzilla, plena d’esperança i gran passió per allò que creu i estima.

I les notes musicals que l'acompanyen criden l'atenció per la bona sintonia amb l'argument narrat, una simpatia de sons que recorden l'altre boníssima que he citat a l'inici de l'entrada. Diria que al film només li manquen les olors! Sempre la tindré entre les pelis més bones que he vist.

divendres, 2 de maig de 2014

Pausa

Uns moments per a no pensar gaire:

Com es diuen els de Betlem?
- Figuretes...

Era un xiquet tan brut, tan brut, tan brut, que quan la professora esborrava els apunts de la pissarra, ell ho esborrava del seu quadern.

Això són dos granets d’arena pel desert i li diu un a l’altre: 
- Ei... crec que ens persegueixen...

Hi havia una vegada un home tan beneit, tan beneit, que posava el diari a la gelera per llegir les notícies fresques.

- El meu fill va en bicicleta des dels quatre anys... 
- Ah doncs ja deu estar lluny !!!


Dibuix de l'il.lustrador Pablo Amargo.

M'expliques un acudit?

divendres, 25 d’abril de 2014

Paris

Aquest cap de setmana et podria ben acompanyar en algun moment la sensual veu de Karen Souza:



Que la lletra diu alguna cosa com:  Em vaig despertar a París... Tan lluny de casa.  No m'importa. Tu i jo a París. Lliure per ser el que som. Presoners del desig. La gent diu que és perillós. Però, què és el que saben. Quan estàs a prop meu. Tot just puc respirar...

Bons dies!

dijous, 17 d’abril de 2014

Menuda

La Marta diu dins Fils de vidre:

T'escric des de l'impacte que em produeix
una fotografia de nina, la rialla, l'esguard.
En la innocència dels anys passats,
de la infantesa, 

des de la permeabilitat de les sensacions,
les emocions, el caliu als porus de la pell,
l'escalfor al moll dels ossos.
Tanmateix des de la cadència musical
d'un temps que ha anat transcorrent,
des del compàs, la coma, la pausa.
 

O sigui des del meu passat,
des del meu present d'avui i d'ara,
d'aquest minut precís en que acompanyo
llapis per l'escriptura.

T'escric en un jardí boscà
que ara és meu, ple de bardisses;
des d'aquest anar polint i anar escombrant
les fulles seques
per deixar pas a verd serè que vindria a ser 

-a efectes de memòria interiorment confegida-
un verd obert.



I jo escric:

Avui t’imagino,
encetant el teu temps,
menuda somrient,
saltironejant amb la màgia
com a dolç aliment.

I ara, dels encanteris en fas versos,
joc de lletres per valls de sons,
llaços de mil essències
tracen impressions teves
per a nosaltres lectors.

Dijous ens veiem a Tecla Sala!

dilluns, 7 d’abril de 2014

Xoc

Sempre hi ha conflictes, no tracteu d'evitar-los... sinó d'entendre'ls.


Paraules de l'escriptor xinès Lin Yutang.

dimecres, 2 d’abril de 2014

Passenger

Finalment he trobat la peça que sentia per la ràdio i com que m'agrada tenia ganes de localitzar-la. Ell es diu David Rosenberg:



, només necessites la llum quan s'està consumintnomés trobes a faltar el sol quan comença a nevarnomés saps que la vols quan la deixes marxarNomés saps que has estat bé (alt, en una bona ratxa), quan et sents de baixada. Només odies la carretera quan trobes a faltar casa teva, només saps que la vols quan la deixes marxar, i la deixes marxar.

Potser coincidim, i també t'agrada.

diumenge, 30 de març de 2014

Encertar

Quan qualsevol s'obstina en negar-te que els homes som lliures, t'aconsello que li apliquis la prova del filòsof romà:
 

A l 'antiguitat, un filòsof romà discutia amb un amic que li negava la llibertat humana i assegurava que tots els homes no tenen més remei que fer el que fan. El filòsof va agafar el seu bastó i va començar a donar-li estacades amb tota la seva força.

"Para, ja està bé, no em peguis més!" li deia l'altre. I el filòsof, sense deixar d'atonyinar-lo, va continuar argumentant. "No dius que no sóc lliure i que el que faig no tinc més remei que fer- ho.  Doncs aleshores no gastis saliva demanant-me que pari: sóc automàtic."

Fins que l'amic no va reconéixer que el filòsof podia lliurement deixar de pegar, el filòsof no va suspendre la seva pallissa.



A diferència d'altres sers, vius o inanimats, els homes podem inventar i escollir en part la nostra forma de vida, i per tant podem equivocar-nos. Per tant sembla prudent fixar-nos bé en el que fem i procurar adquirir un cert saber viure que ens permeti encertar. A aquest saber viure, o art de viure si es prefereix, és el que anomenem ètica.

(Extret del llibre Ética para Amador, de Fernando Savater)

dijous, 27 de març de 2014

Nitidesa

Hiromi Kawakami és una escriptora japonesa de reconegut nom i molt llegida especialment dins del seu país, qui ha guanyat un munt de premis literaris, i va ser fa temps que em va arribar a les mans per casualitat la novel.la El cel és blau, la terra blanca, tota una descoberta, un relat delicadament preciós i molt recomanable per aquell lector a qui li agradi la senzillesa i subtil claredat en la descripció de les emocions, on el lent silenci expressa allò que és, una història d'amor exposada com poques he llegit.

Amb aquest bell record, ara m'he llegit dues novel.les més seves Algo que brilla como el mar, i Abandonar-se a la passió: vuit relats d'amor i desamor. Mantenen el seu estil de curosa franquesa argumental, afable i prou explícit, inundant la personal sensibilitat del lector que la segueixi, commovent-lo amb els seus fils transparents i per això també en són poètics.

Diàlegs nets, amb brillants llums de realitat, sense aprofundir més enllà del que tal vegada ja no pot ser més evident, com ara aquest:

- Hasta dónde llega este camino?
- Supongo que en algun momento llegaremos a algun lugar.


Llegir històries com les seves, calmen, perquè són relaxades, tranquil.les, sense camins pretensiosos seguint laberints que desubiquen, resseguir doncs l'austeritat de les seves narracions t'evidencia que la seva sensibilitat és part compartida.

Per a qui li agradi o vulgui descobrir literatura japonesa, aquí poso un enllaç d'interés.

dimarts, 18 de març de 2014

Cascavells

El viure d'anar fent...
mentre la convivència amb una il.lusió persistent
és un projecte arrelat a la ment.

Però tot d'una,
el que era ja no és.

I un treu la pols a un desig col.leccionat
per engegar una petjada real.


Molta sort, per Tivissa.

diumenge, 16 de març de 2014

Rellevant

La darrera pel.lícula que he anat a veure al cinema, és La gran belleza, que aquest treball sí que el considero un gran film, encara que sàpigues que es tracta d'un cinema poc convencional. Una proposta amb ampli encant, a més d'amena i de fragments d'agradable simpatia. Versa sobre una amalgama de bons continguts, excel.lent banda sonora i preciosa fotografia.


Aquest fresc somriure és el record que em ve darrerament a la ment quan penso en aquesta plaent història. Aplaudeixo a Toni Servillo com a protagonista principal i al seu director Paolo Sorrentino.

divendres, 14 de març de 2014

Kongzi

Kongzi va ser un savi que sabia d'ètica, un pensador-educador xinès que va viure entre el 551-479 a.C, cabdal dins de la cultura xinesa i de l'Asia oriental en general.

L'altre dia vaig veure una pel.lícula del 2010 sobre la seva vida, Confucio, que aquí és com el coneixem perquè és el seu nom llatinitzat.

El film segurament no és una obra mestra ni tampoc una obra d'art, però jo l'he trobat maco, i li agradarà a qui li atraguin les pel-licules que transmeten exemples d'humanitat, ideals de civisme, converses per l'aliança fraternal, bons principis enmig de cruels batalles, conflictes i exilis... Tot presentat també amb unes imatges de paisatges calmats i música de sons immaterials.

Es tracta de saber cultivar la virtud, d'aconseguir la pau universal, l'armonia general, la integritat i honestedat personal, la benevolencia, avançant en les tradicions absoletes sense imposar als demés el que un no s'imposa a si mateix.

Només a l'hivern el pi demostra la seva veritable força./ Les pressures innecessàries duen al caos./ Si un home no pot canviar el món hauria de canviar-se a si mateix.


Perquè sempre es pot trobar el bon camí.

dilluns, 3 de març de 2014

Distingit

El que al cavaller
li fa ser cavaller
és ser mesurat en el parlar,
llarg en el donar,
sobri en el menjar,
honest en el viure,

tendre en el perdonar
i coratjós en el combat.

 

Paraules de l'escriptor renaixentista Fray Antonio de Guevara.

dissabte, 1 de març de 2014

Proteccció

Com que el color vermell es considera un signe de la circulació de la sang intrínseca a la vida, se li atribueixen virtuds prolífiques i ha alimentat nombroses supersticions:

Vestimentes vermelles: Durant l'antiguitat romana, s'imposava als iniciats i als oficiants dur una prenda escarlata durant la celebració de certs ritus pagans, sobretot el dels misteris, el complex culte dionisíac, per a protegir-los de les potències malèfiques. En el seu paper protector, el color vermell va marcar sovint les zones d'obertura de la prenda considerades com especialment vulnerables. Amb freqüència costures, sises i colls se subratllaren així amb brodats vermells. Una curiositat: quan, a principis del s.XVI, Lutero decreta que el vestit de bautisme no té per què ser obligatoriament blanc, els suecs tornen a adoptar antigues pràctiques provinents del paganisme i emboliquen als seus nens amb bolquers decorats amb triangles, llaços i serrells vermells.

Fil vermell: Un senzill fil vermell pot assegurar la protecció de l'individu.  Així per exemple els zingars malalts s'emboliquen el dit anular amb un fil vermell per tal que la febre no pugui sortir com a suor. El fil vermell també pot servir per a un marit enganyat per fabricar un amulet. El fil vermell també protegeix les collites, durant les festes agràries russes, els camperols, abans de la collita, lligaven una espiga amb una cinta vermella pregant al Senyor que els concedís una bona recollida.

Pintures corporals vermelles: L'ocre vermell pot untar-se directament sobre la pell, com en el cas dels onge de les illes Andaman, al sud d'Àsia, que s'unten el cos cada dia, des del naixement fins a la mort per a protegir-se de la malaltia i les picadures d'escorpí. Sembla que aquests individus tenen la pell d'extrema suavitat.

Aliments i tintes vermelles: Les propietats del color vermell s'extenen a un gran nombre d'ingredients, sobretot a Àsia, al principi de cada període lunar, a Japó existia el costum de menjar arròs vermell (sèmola d'arròs amb fesols vermells) per apartar tot perill de malaltia durant les setmanes següents.

La màgia imitativa: El paper protector del color vermell es manifesta clarament en les pràctiques destinades a curar. A Occident, la medicina antiga i després la mitjaval, dóna al vermell un lloc molt important segons un principi anomenat "de màgia imitativa": contra els símptomes caracteritzats per el color vermell (pèrdua de sang, grans), s'utilitza un remei igualment vermell. A més es creia que aquest color atreia la sang viciada i els humors corporals, contrarrestant així les infeccions. A Roma es vestien de vermell com a protecció contra la rubèola, i s'apretava un tela vermella contra les ferides per evitar les hemorràgies. Al japó, per conjurar les epidemies de la verola, s'oferien origamis (papers plegats segons un consumat art) tenyits de vermell a les divinitats sintoistes.


Seria tan eficaç la mercromina si no fos vermella?

dissabte, 22 de febrer de 2014

Transparent

Ella es la jove soprano russa Julia Lezhneva,  diuen que en aquests moments és un dels valors sòlids de la generació més recent de la lírica en el pla internacional:



Veu increiblement transparent, que es pot escoltar aquests dies en algun dels espais del nostre país.

divendres, 21 de febrer de 2014

Finestra

El silenci matiner neix vestit de blanc,
observo emmarcat el traç del fred,
mentre endins l'espai rau braser
amb un cafè entre les mans.


Imatges per ressaltar.

dilluns, 27 de gener de 2014

Vigor

El mar és ple, però jo em passo dies
omplint-lo de mirada.

Cal saber-ho fer:
que mai no se n'adoni, com si no el tinguessis
i el seu saber-se dur i compacte, ric
com la balena, que tot d'una en surt
i que amb un cop de cua els pescadors afona.
No, que romangui llis, indiferent
a la teva enyorança, a la teva recança.
Ser vell de veritat vol dir saber estar sol.
Estalvia gemecs i fes mes ample el mar. 



(Poema de Joan Vinyoli El vell i el Mar)

I és que hem de saber envellir sense perdre la intrínsica bellesa del temps, malgrat la nostra vulnerabilitat; exercici fràgil.

dimecres, 22 de gener de 2014

Brisa

Ella és la jove Eva Fernandez, i la peça dels anys 50 ha estat cantada per moltes veus. I bé, suposo que la fantàstica banda no cal que la presenti:



La lletra diu alguna cosa com aquesta: ...Cauen les ombres i aquestes difonen els seus encants místics/ En el silenci de la nit mentre estàs en els meus braços/ Sento els teus llavis càlids i tendres /El meu primer i únic amor...

dilluns, 20 de gener de 2014

Tresor

Posar paraules a la pròpia experiència és, per a Martí i Pol, la forma d'expressió més íntima i sincera. Des del moment en què el poeta inicia la cerca dels mots més adients per a comunicar i compartir els seus pensaments, les seves vivències i els seus sentiments, comença un diàleg amb ell mateix i amb els lectors que ha de permetre l'enriquiment de tots. El silenci previ a l'expressió poètica és un silenci necessari perquè és creatiu en la mesura que ofereix el material més ric, allò essencial, per a l'expressió posterior. Per això "preservar la veu" és, per a Martí i Pol, acceptar la necessitat de tota persona de transformar el seu silenci íntim i imaginatiu en manisfestació de l'esperança.


Text extret de Tot és possible de Martí i Pol, a cura del filòleg Roger Canadell. Aquestes paraules són el seu inici, es tracta d'una lectura per a llegir durant aquelles estones que un pot estar plenament en contacte amb un mateix. Només començar-la transmet una sensibilitat humana que entendreix al lector, i el llibre passa a ser una peça que demana tractar-la amb la delicadesa que conté: suaument, delicadament, acord a la fragilitat de la porcellana.

diumenge, 19 de gener de 2014

Espirals

I és que, encara que aquest parell d'enquadernacions personalitzades ja no em pertanyen, m'agrada mantenir-ne el record i que formin part d'aquí:


De res Carme i Sílvia. La meva inspiració va néixer en els vostres blocs, per tant l'agraiment és mutu.

dimecres, 15 de gener de 2014

Nativitat

Fer anys ha de ser un homenatge a la pròpia experiència.


I que en vingui tanta com sigui, m'agrada sentir-me nutrida!

diumenge, 12 de gener de 2014

Moment

Calma incitant,
silenci llumínic,
moviments dòcils elaboren frases sense sentit,
desig de lletrejar formes que no tenen veu.


Sonoritat visual.

divendres, 3 de gener de 2014

Desitjos

Molt bon 2014 per a tots vosaltres!!
El millor del millor.

diumenge, 8 de desembre de 2013

Bell

M'acabo de llegir Un segle d'experiències d'en Moisès Broggi, reflexions d'un vell centenari i la necessitat de ser útil. Des del primer moment vaig quedar atrapada per la dolça humanitat que expressen els seus raonaments, es llegeix d'una volada impregnant-te de bondat, exemples de vida com el seu carreguen les piles de força despresa i generosa vers el món, vers els demés i vers un mateix.

Hi ha uns versos del poeta persa Omar Khayyam que diu que sovint el van acompanyar i li han fet reflexionar:

No tinc prou valor ni ciència
per anar enllà de l'ençà.
Ni tinc prou intel.ligència
per viure sense pensar. 


 Ens parla de temes essencials sobre el sentit de la vida.              

dimecres, 4 de desembre de 2013

Trinitat

Per saber els orígens de l'arbre de nadal...

Quan els primers cristians varen arribar al nord d'Europa, van descobrir que els bàrbars celebraven l'aniversari d'un dels seus déus, guarnint un arbre perenne, a una data propera al Nadal cristià. Aquest arbre simbolitzava l'arbre de l'Univers, anomenat Diví Isdrasil, en la copa del qual es trobava el cel, Asgard i el Valhalla; i a les arrels més fondes estaven els inferns. Posteriorment amb l'evangelització d'aquests pobles, els cristians van agafar la idea de l'arbre canviant-li totalment el significat.

Sant Bonifaci, evangelitzador alemany, davant la mirada dels germans, agafà una destral i tallà l'arbre (el Diví Isdrasil); i en el seu lloc va plantar un pi, símbol de l'amor perenne de Déu, i l'adornà amb pomes i espelmes; les pomes simbolitzaven el pecat original i les temptacions, mentre que les espelmes representaven la llum de Jesucrist com la llum del món. Conforme va passar el temps, les pomes i les llums, es varen transformar en esferes i altres adorns.


El significat cristià de l'arbre mateix recorda l'arbre del Paradís, dels fruits del qual varen menjar Adam i Eva, i d'on va venir el pecat original; i per tant recorda que Jesucrist va venir a ser el Messies promés per la reconciliació. La forma triangular de l'arbre (per ser generalment una conífera), representa la Santíssima Trinitat. Els adorns simbolitzen les donacions de Déu als homes, mentre que l'estrella representa la de Betlem. Ja que l'arbre deu ser perenne, representa la vida eterna.


La decoració de l'arbre de nadal és molt personal però originalment els materials que s'hi col·locaven significaven determinades voluntats segons el seu color:

- El blau indica reconciliació.
- El plata dóna senyal d'agraïment.
- L'or és per a la lloança.
- El vermell és per a les peticions.
- El verd simbolitza fortalesa, abundància i naturalesa.

El Nadal és temps creatiu, inventa el teu arbre de nadal, vinga!