dijous, 16 / juliol / 2009

Ray

Ja has vist la peli sobre la biografia de Ray Charles?


La pel.lícula es titula Ray, dirigida per Taylor Hackford.

Val molt la pena, entre la narració d'una vida del tot agitada sonen les seves espectaculars peces, i la interpretació del personatge per part de Jamie Foxx és del tot brillant. Quin as del piano, un geni, amb la seva particular veu, i és que era boníssim!

dimecres, 15 / juliol / 2009

Daurat

Previament era una caixa de fusta verge i el que he fet és crear un relleu i després he aplicat la tècnica del daurat (paper d'or), és a dir, l'he vestida:


Res a veure l'abans amb el després.

dimarts, 14 / juliol / 2009

Informació

No és únicament que la informació vagi molt de pressa, sinó que perquè va molt de pressa és informació. Però resulta que va de pressa en circuits, circularment. Atès que aquesta és la dinàmica predominant, el que marca la diferència és justament la interrupció. Parar, sortir, interrompre. Deixar d'estar submergit en la circularitat viciosa: informació, informació, informació..., circularitat indefinida, constant, evanescent en els continguts, només permament en els formats.

Presenciem avui quelcom d'inèdit: la identificació entre "ser normal" i "estar informat". "Estar informat" és això: estar pendent d'una sèrie de notícies del món que contínuament van canviant; d'una selecció mediàtica de notícies que se'ns donen ininterrompudament durant tot el dia i per diverses vies i en diferents formats: televisió, ràdio, Internet, premsa... Heus aquí que "estar al dia" vol dir estar connectat al flux circular de la informació, estar en la roda, rodar. En quin sentit? Tot i l'aparença de concreció i de novetat, de fet, la informació que circula és genèrica: se succeeixen els accidents, les declaracions polítiques, les anècdotes dels famosos... La roda de la informació, l'estar al dia, acaba essent un bon narcòtic: en afegir-se a la roda hom s'entreté, s'hi enganxa, i d'aquesta manera esquiva ser un mateix. L'equació consisteix en una triple igualtat: "ser normal", "estar informat" i "estar al dia".

Estar al dia és estar informat i això és el que fa la gent normal o allò que fa que la gent sigui normal. Es tracta d'un "estar al dia" que té molt d' "anar a la mateixa hora", és a dir, de fer i de saber el que tothom sap o fa: factors d'homogeineïtat i d'impersonalitat social.

La llibertat no consisteix en "estar al dia" sinó a veure i viure el dia. D' "estar al dia" a veure el dia: aquest és el pas de la impersonalitat a la propietat d'un mateix i a la vertadera atenció al món.


(Extret del llibre "El respirar del dies" de Josep Maria Esquirol.)


Em sembla una interessant reflexió, a tenir en compte.

Dibuix de Wilmer Murillo.

dilluns, 13 / juliol / 2009

Informàtica

La realitat sovint fa més riure que un bon acudit, hi ha vivències del tot divertides, i jo com a usuària també m'havia trobat en alguna situació de l'estil de les següents, bé, de tan igualetes tampoc... però sé de que va el tema!


Converses reals enregistrades entre un Servei d'Assistència Tècnica i usuàries d'equips informàtics:

Cas 1
Tècnic de Servei: Quin ordinador té?
Usuària: Un blanc
Tècnic de Servei: (Silenci)

Cas 2
Usuària: Hola! No puc treure el disquet de la disquetera.
Tècnic de Servei: Ha intentat prémer el botó?
Usuària: Sí, és clar, està com enganxat ...
Tècnic de Servei: Això no sona bé, prendré nota.
Usuària: No .. Espera ... No hi havia ficat el disquet ... està encara a la taula ..., gràcies.

Cas 3
Tècnic de Servei: Faci clic sobre la icona de 'El meu PC', a l'esquerra de la pantalla.
Usuària: ¿La seva esquerra o la meva esquerra?

Cas 4
Usuària: Hola, bona tarda, no puc imprimir, cada cop que ho intento diu 'No es troba impressora'. He agafat fins i tot la impressora, l'he col locada davant del monitor però l'ordinador encara diu que no la pot trobar.

Cas 5
Tècnic de Servei: Què veu en el vostre monitor ara mateix?
Usuària: Un osset de peluix que em va comprar el meu xicot.

Cas 6
Usuària: No puc connectar-me a Internet, apareix error de clau.
Tècnic de Servei: ¿Està segura que està utilitzant el password correcte?
Usuària: Sí, estic segura, vaig veure al meu marit escriure'l.
Tècnic de Servei: Em pot dir quin era el password?
Usuària: 5 asteriscs.

divendres, 10 / juliol / 2009

Tachibana

Em fa il.lusió compartir amb tu una enquadernació que he fet a un bloguista que es diu Yoshiro Tachibana, un artista japonés resident a Galicia, amb qui a partir d'un comentari que li vaig deixar al seu blog hem arribat a intercanviar més que unes línies de lletres teclajades.

Em va sorprendre enviant-me per mail un arxiu en pdf de la seva obra i trajectòria artística, i jo amb moltes ganes em vaig oferir a enquadernar-li com agraiment, i la cosa ha estat que després ell m'ha enviat un exemplar de la publicació que s'ha editat d'allò mateix que jo li he recopilat artesanalment (ell ja ho pretenia fer abans que jo li digués que em venia molt de gust fer-li una enquadernació d'allò que jo havia rebut per mail).


I aquí pots veure en les dues imatges superiors la mostra del que jo li he enviat, i en les de sota del que en Yoshiro m'ha enviat a mi.

Fantàstic!

dijous, 9 / juliol / 2009

Eneagrama

Per a la gran majoria de cultures mil.lenàries, la papallona representa la metamorfosis i la transformació. De fet, la ciència ha comprovat que és l'únic ser viu capaç de modificar totalment la seva estructura genètica: l'ADN de l'oruga que s'embolica en el capoll és diferent al de la papallona que surt d'ell.

Aquest procés natural simbolitza el canvi interior que podem experimentar els sers humans al comprendre la nostra veritable naturalesa, així com la nostra estreta relació amb l'existència.



És una reflexió de Borja Vilaseca, qui acaba de publicar un llibre "Encantado de conocerme", que tracta sobre l'Eneagrama, una teoria filosòfica on es resumeixen en nou tipologies les personalitats humanes, es tracta de saber on està un i això pot ajudar en l'autoconeixement personal. El llibre no me l'he llegit, però m'ha agradat aquest símil de la papallona amb la nostra intrínseca capacitat de poder canviar, modificar-nos d'alguna manera.


No fa massa temps algú ben proper a mi em va fer descobrir aquest símbol ple d'interpretacions (eneagrama de la personalitat) a través d'un dels seus impulsors, en George Gurdjieff. Vaig llegir-me alguns escrits d'aquest místic armeni, que fins aleshores desconeixia, un mestre per a molts i també per aquesta persona que me'n va parlar, però no per a mi, no em van aquests mecanismes, no sóc persona de seguir a ningú, senzillament perquè per a mi ningú té la veritat absoluta com per fer-me'n deixeble d'algú, ho visc així, ara bé, segur que tothom m'ensenya alguna cosa nova i li estaré enormement agraïda.

Sóc qui sóc resultat d'un munt d'aportacions que he extret dels demés, influències externes que em defineixen com sóc jo avui, i mira, aprofito ara per fer un agraiment global per tot aquell qui de manera conscient o inconscient ha contribuit en mi per tal que jo sigui qui sóc avui, serè demà i arribaré a ser en un futur que va venint. I a tu que formes part de viatge plural també, gràcies.

Som un continu canvi, un regal de sorpreses, i això em motiva constantment.

dimecres, 8 / juliol / 2009

Transparència

Té una veu esplèndida, és una de les meves preferides. Ella és Eva Cassidy, que malauradament ja no hi és entre nosaltres des de fa uns anyets, però tenim la seva música que és del tot encisadora:



I és que m'encanta aquesta veu.

dimarts, 7 / juliol / 2009

Aigua

Que és el que té el mar que tant m'aporta?


He tornat a casa com nova.

divendres, 3 / juliol / 2009

Alteració

Han vist que hi ha unes ovelles silvestres que viuen a l'illa escocesa de Hirta, conegudes com a ovelles Soay, que s'estan encongint per l'efecte del canvi climàtic!


Les ovelles escoceses s'estan encongint i tot sembla indicar que el responsable és el canvi climàtic.

Una nova investigació afirma que malgrat els beneficis evolutius de tenir una massa corporal gran, les ovelles de Soay s'estan fent cada vegada més petites.

Això revela que els canvis mediambientals estan invalidant la selecció natural de l'evolució, diu l'estudi publicat a la revista Science.

I afegeix que aquest és un exemple dels canvis que podríem veure en el futur a causa de l'escalfament global.

En els darrers anys els científics s'han adonat que els canvis ecològics poden influir en les característiques físiques d'una mena de manera tan ràpida com amb l'evolució.

Per això, l'estudi dut a terme per científics del Col legi Imperial de Londres i les universitats de Stanford, a Califòrnia i de Leeds, Edinburg i Cambridge a Anglaterra, va intentar estudiar un dels "Sant Grial" de la biologia: la forma com els canvis ecològics afecten físicament a una espècie.


(Font: BBC)

Quins canvis estan encara per venir? Molts, segur.

dijous, 2 / juliol / 2009

Social

En tota la història de la humanitat, no es troben subjectes aïllats. No hi ha en la història de la cultura humana cap forma de vida que no sigui duta socialment.

De la mateixa manera, la relació de la mare i el nen representa, més que l'embrió de tota vida humana, el prototipus de la civilització: probablement li debem al sentiment del contacte matern la major part del sentiment social de la humanitat i, d'aquesta manera, el fons essencial de la civilització humana.

L'home no és el bastant fort com per a viure sol, d'aquí neix la necessitat del viure en comú.



Idees exposades per Alfred Adler, psicòleg austríac, extret del llibre de Tzvetan Todorov, La vida en común, un assaig sobre antropologia general que em vaig llegir ja fa anys i que avui he rescatat perquè recordo que la seva lectura em va aportar visions interessants. Aquests paràgrafs que he transcrit són un dels molts que tenia subratllats, i sé per què, perquè em relaciona el paper matern amb la sociabilitat, i em dóna algún element més per poder entendre més la meva pròpia habilitat social.

dimecres, 1 / juliol / 2009

Maquiavèl.lic

Niccolò Machiavelli, l'autor de "El príncep" del segle XVI, és conegut com el pare de l'art modern de governar perquè va aconsellar als prínceps del Renaixement de no fer cas dels principis de la virtut establerts i "apel.lar al mal quan sigui necessari". No reconeixia cap autoritat més elevada que l'Estat, de manera que el seu consell als prínceps era... bé maquiavèl.lic. Va admetre sense embuts que el seu criteri respecte a la virtut era qualsevol cosa que permetés al príncep sobreviure políticament. Tot i que per al príncep és millor ser temut que estimat, ha d'evitar que l'odiïn, perquè això podria posar en perill el seu poder. El millor és perseguir implacablement el poder fent veure que s'és recte.

Aquí un exemple en un sofiacudit:

Una dona demanda un home per difamació, acusant-lo d'haver-li dit porca. L'home és declarat culpable i obligat a pagar per danys i perjudicis. Després del judici pregunta al jutge:
- Això vol dir que ja no puc dir porca a la senyora Harding.
- Correcte - diu el jutge.
- I això vol dir que no puc dir senyora Harding a una porca?
- No - diu el jutge-,sempre que vulgui pot dir senyora Harding a una porca. Això no és cap delicte.
L'home mira la senyora Harding de fit a fit i li diu:
- Bona tarda, senyora Harding.



Poder com a sinònim de dret.

dimarts, 30 / juny / 2009

Cordes

Has sentit a parlar de la Teoria de les cordes?

Jo l'altre dia vaig tenir l'ocasió de saber sobre la seva existència en una trilogia de reportatges científics realitzats per l'agència Nova, he vist que els pots trobar a Internet, fes un clic. No és àgil de comprensió pels desubicats en aquests temes però la idea s'agafa i crec que val la pena saber on es troba actualment la ciència alhora de donar resposta sobre l'origen de l'univers. Aquí tens un breu flash d'aquests documentals:



Per cert, he començat a llegir-me la Història del Temps, del big bang als forats negres de Stephen W.Hawking, ja t'explicaré, no va de fòrmules matemàtiques ja ho aclara en el pròleg el propi autor, està escrit intencionadament amb un llenguatge didàctic i planer, dirigit al gran públic, és a dir per a la gent de peu, com algú com jo vaja, ubicada fora del gremi científic. I bé, ja em suposo que el més probable és que absorveixi només una minúscula idea de la complexa comprensió d'aquest misteriós univers, però menys és res. Em ve de gust endinsar-m'hi.

L'Univers Elegant... és maca l'expressió, no et sembla?

dilluns, 29 / juny / 2009

Modèstia

Quanta raó hi ha en aquesta cita:

"Mai m'he trobat amb algú tant ignorant de qui no pogués aprendre alguna cosa." Galileu Galilei (1564-1642), astrònom i físic italià.


Tots tenim coses per ensenyar, i diria també que som uns continus aprenents en tot.

dissabte, 27 / juny / 2009

Vinoteràpia

No sabia d'aquest us del vi, amb el que m'agrada a mi el vinet!


A la Rioja per exemple, és cada cop més habitual la vinoterapia, un sistema importat de la regió de Burdeos. El vi conté antioxidants que neutralitzen els radicals lliures de la pell, responsables del seu envelliment. Segons els adeptes, submergir-se en una banyera plena de vi o most és una bona opció per lluitar contra les arrugues, les taques cutànies i les potes de gall. A més, el vi proporciona major consistència als músculs i ajuda a disminuir la papada o la pell penjant sota els braços.

Si s'escull un lambrusco, que és ric en minerals, s'ajuda al manteniment saludable de la pell.

El sauvignon o el xianti tenen propietats tranquilitzants.

El cabernet o el merlot contribueixen a eliminar cèl.lules mortes.

El rioja val per diversos tractaments.


M'hauré d'assabentar de les propietats terapèutiques dels vins catalans, però del bany de cava que me'n dius? O potser ja t'has fet un bany de vi? No cal anar tampoc a la Rioja a casa nostra també n'hi ha d'aquests plaers.

Un dia ho provaré, clar que sí, són sensacions segur gratificants i si fa salut millor encara.

divendres, 26 / juny / 2009

Suau

Ella és la cantant sueca Lisa Ekdahl, de veu fràgil i suau:



Diu alguna cosa com ara això: Si vols el meu amor tan fi.../ Tanca els ulls.../ No has de viatjar.../ Només pensa en mi i tanca els llums.../ Estaré en l'interior dels teus somnis més profunds...

Quin ritme més fantàstic (encara que pel meu gust les imatges del video no són molt enllà, però es tracta de tancar els ulls i escoltar la música).

dijous, 25 / juny / 2009

Oportunitat


"La millor manera de viure el present no és córrer darrere el temps que fuig, sinó veure i viure l'oportunitat que es presenta." Extret del llibre El respirar dels dies de Josep Maria Esquirol.

He aprofitat doncs l'oportunitat, m'han deixat un ordinador, puc per tant anar penjant noves entrades.

Quants dies sense tocar tecla!

dilluns, 22 / juny / 2009

Pausa

Tinc l'ordinador malalt, quan es posi bo, podré seguir amb viatge plural.

GRÀCIES i fins ben aviat!!!!!

divendres, 19 / juny / 2009

Asserenador

En general, els ritmes ens asserenen, llevat dels massa ràpids, encara que siguin els d'un mateix. Així, per exemple, ens asserena més prestar atenció al ritme de la nostra respiració que no pas al dels batecs del cor. Aquesta menor o major rapidesa dels ritmes és el que anomenem freqüència. La dels batecs del cor és d'aproximadament setanta per minut, mentre que la freqüència respiratòria és d'entre dotze i quinze inspiracions i expiracions per minut. Aquest darrer, i no l'altre, és un ritme asserenador.

La música tranquil.la calma, mentre que la música amb ritmes molt ràpids excita. La primera "calma els ànims més alterats" precisament perquè proporciona un model al qual s'ajusten els nostres ritmes. El ritme és només un dels elements de la música, però és probablement el que més la uneix de manera directa al cos humà. Així, quan el ritme que escoltem té una freqüència superior fins i tot a les nostres pulsacions, és quan es pot produir l'excitació o també el desgrat (força gent gran, en escoltar "música màquina", no es disgusta només per l'eventual volum, sinó per les esgotadores pulsacions del seu ritme).


El caràcter rítmic de la música, doncs, asserena. I també apaivaga, calma: Orfeo, tocant la lira, amansia els animals més ferotges. Ens ha quedat la dita: "La música amanseix les feres".

dijous, 18 / juny / 2009

Dia

Avui el sol ha sortit per llevant i s'ha post per ponent, com cada dia.

Miquel Martí i Pol, "Muralla", del Llibre de les solituds.


Sembla senzill.

A veure de quins continguts l'omplim avui, et desitjo els millors.

Molt bon dia!

dimecres, 17 / juny / 2009

Estoïcisme

La qüestió ètica que preocupava als estoics del segle IV a.c era la manera com s'havia de reaccionar davant del sentiment preponderant de fatalisme que comportava viure en un imperi rigosorament controlat. No podien canviar gaires coses de la seva vida quotidiana, de manera que van decidir canviar l'actitud que prenien davant de la vida mateixa. Era l'únic control personal que els quedava. El que els estoics van plantejar va ser un distanciament emocional de la vida. D'aquesta actitud en van dir "apathia", i pels estoics l'apatia era una virtut, cosa que els va convertir en la riota a les tavernes de l'època. Els estoics estaven disposats a sacrificar algunes menes de felicitat per tal d'evitar la infelicitat que comportaven les seves passions. Actuaven sempre sobre la base de la raó, mai de la passió, i per tant es consideraven a ells mateixos les úniques persones realment felices, cosa que és com dir que eren in-feliços.

En la història següent, el senyor Cooper demostra una forma moderna d'estoïcisme: l'estoïcisme per poders.

Els Cooper van ser acompanyats fins a la consulta del dentista, on el senyor Cooper va deixar clar que tenia moltíssima pressa.
- Res de filigranes, doctor - li va ordenar-. Res d'anestèsia , agulles ni coses d'aquestes. Vostè arrenqui el queixal i llestos.
- Tant de bo tingués més pacients tan estoics com vostè -va dir el dentista admirat-. A veure, quin queixal és?
El senyor Cooper es va girar cap a la seva dona:
- Obre la boca amor meu.




Mira'l ell, es nota que la boca no és seva!!

(Il.lustració de Mariona Cabassa, m'encanta la seva combinació de colors)

dimarts, 16 / juny / 2009

Amplitud

He descendit d'una estada bellament reconfortant...


acompanyada també per bona música, entre altres la veu de Molly Johnson, descoberta dins del seu darrer treball Lucky. Es diu que s'ha convertit en una de les grans veus canadenques de tots els temps. La peça següent forma part del seu treball Another day:



Tot conforma una deliciosa sinfonia còsmica.

divendres, 12 / juny / 2009

Flux

Mihaly Csikszentmihalyi és un catedràtc de neurociència de la universitat de Stanford. Es dedica a investigar la base i les aplicacions dels aspectes positiius del pensament, com és l'optimisme, la creativitat, la motivació intrínseca i la responsabilitat.

Pero és més famós per la seva creació de la idea de flux, que pot descriure's com un estat en el qual l'atenció, la motivació i la situació es troben, donant com a resultat una mena d'harmonia productiva o retroalimentació. Per assolir un estat de flux, s'ha d'aconseguir un estat d'equilibri entre el desafiament de la tasca i l'habilitat de qui la realitza. Si la tasca és massa fàcil o massa difícil, el flux no podrà presentar.


Aquí tens un petit fragment d'una entrevista que li va fer l'Eduard Punset:



En els moments en que estic ocupada en temes creatius sento aquest estat de flux que és xulíssim, l'acció m'absorveix i em sento de conya, vibro, sóc feliç.

Bellíssim estat de flux per a tu, i desitjo que no cessi durant tot el cap de setmana.

dijous, 11 / juny / 2009

Xocant

No sé si has sentit parlar del Dr Hamer i la seva Nova Medicina. Hi ha molta informació per la xarxa, només transcric de manera resumida el seu cas:

Fa més de vint anys, el Dr Ryke Geerd Hamer, un doctor alemany amb oficina a la ciutat italiana de Roma, va rebre una trucada telefònica enmig de la nit. El seu fill Dirk, de 17 anys havia estat tirotejat durant unes vacances pel Mediterrani. Tres mesos més tard Dirk va morir i poc després, el Dr Hamer, qui havia estat sa durant tota la seva vida, però totalment aclaparat per aquesta catàstrofe, va descobrir que patia d'un càncer testicular. Aleshores sospità que això no era mera coincidència, i va decidir investigar les històries personals dels pacients de càncer per veure si és que havien patit algun xoc conflictiu, angoixa o trauma anteriorment a la seva malaltia.

Amb el temps, i després d'una intensa recerca amb milers de pacients, el Dr Hamer finalment va aconseguir demostrar que la malaltia només és causada per un xoc que ens agafa totalment desprevinguts. Si d'alguna manera aconseguim preparar-nos per l'esdeveniment xocant, evitarem malalts. De fet, el Dr Hamer prefereix no dir 'càncer'. Més aviat, és una resposta biològica especial a una situació insòlita, i quan la situació de 'xoc' es resol, el cos s'apressa per tornar al que és normal.

Va presentar el seu treball a la universitat alemanya amb la qual estava afiliat. Ells, però, sense explorar o comprovar les seves hipòtesis li van demanar negar les seves troballes. Com a conseqüència li va ser treta la llicència per practicar medicina, situació que persisteix fins al dia d'avui. Encara que la universitat de Tubinga fou ordenada per la cort a que dugués a terme les proves necessàries per comprovar la teoria, aquest procediment mai es va dur a terme.


La vida del Dr Hamer ha estat un remolí d'esdeveniments des d'aleshores, portant fins i tot a sentència el seu empresonament de divuit mesos a Alemanya. Gran part de les contrarietats que va patir procedien del fet que les bales que van matar al seu fill havien estat disparades pel príncep de Savoia, l'últim rei d'Itàlia.


Dibuix de l'il.lustrador anglès Leonard Beard.

dimecres, 10 / juny / 2009

Dalírium



Creat per Leandro Blanco.

La creativitat d'aquest creador no té fi. La pel.lícula suposa un desbordament d'imaginació en què l'autor imagina la visió que tindria Dalí del món submarí en l'actualitat contaminada, barreja de fantasia i realitat. Un deliri d'imatges i música composada per ell mateix.

És un defensor i protector dels tiburons, ha realitzat un seguit de documentals relacionats amb el món submarí.

dimarts, 9 / juny / 2009

Missatge

Em declaro viu!
Són paraules de l'indi quètxua Chamalú.


Jo també m'hi declaro, em sento molt viva!

dilluns, 8 / juny / 2009

Argot


La veritat de cadascú la sap cadascú, ningú té el poder d'estar dins de l'altre.

El temps ens cura i només un mateix pot saber on està en cada moment.

Cal reconéixer que no tots parlem el mateix llenguatge i per tant el desencontre pot arribar en algún moment.

Però sempre amunt, i a seguir amb força, això sí... cada cop més curtits.

Per què qui creu que la vida és un camí de roses?

Suposo que aleshores seria tot massa avorrit!!

diumenge, 7 / juny / 2009

Sabor

Entre les meves pel.lícules preferides, de les que en guardo un bon record per tot el que em van transmetre en un moment donat i encara avui en són una part de mi, està "El sabor de las cerezas" del director iraní Abbas Kiarostami, que s'ha convertit desde fa temps en un dels meus directors de cinema preferits, per les seves personals propostes i per a mi magnífiques obres d'art. És una pel.licula que no és lenta, és lentíssima, però aquest pausat compàs forma part de la seva particular màgia. La vida la pots viure a molts ritmes, i la lentitud n'és un, i sé que aquest pas sovint pot agobiar, però a mi m'encanta, sóc bona aliada del viatge lent.

No fa massa vaig tornar a veure-la, i segueixo pensant el mateix que des del dia que la vaig descobrir (a la filmoteca de Barcelona), segueixo trobant-la plena de candor, deixa empremta. És un senzill però profund poema, per gaudir-lo sense presses, i remarco que possiblement pot arribar a ser tot un martiri pels sers impacients però qui sap, potser passi a ser tot un descobriment cinematogràfic pel menys imaginat.


La història transcorre per aquests paratges de l'Iran.

Encisadora

Ella és la cantant nord-americana Stacey Kent, està considerada una de les millors veus del jazz actual, no m'estranya:



Quin doll de veu més fascinant, genial.

divendres, 5 / juny / 2009

Koan

A Orient, a més de l'arròs, els estels, els haikus (poemes brevis), els fideus, el paper higiènic, la pólvora que tant va contribuir al progrés d'Occident, li devem el Budisme Zen i aquest conté els koans.

Els koans no són relats o diàlegs platònics interminables; són breus, clars, aguts i precisos. Són famosos perquè compten històries que impacten la ment, que revolucionen els conceptes apresos. Són frases enfront a les que la ment és estrella i, com no pot solucionar la seva paradoxa seguint esquemes conceptuals, ha d'obrir-se a la intuïció.

Aquí en tens un:

Dos monjos anaven cap al seu monestir quan en passar un riu van escoltar els crits d'una dama que demanava auxili. Era una jove que estava en perill d'ofegar-se. Un dels monjos es va tirar a l'aigua, va agafar a la bella jove entre els seus braços i la va posar fora de perill a la vora del riu. Després d'acomiadar-se els monjos van continuar el seu camí. Transcorreguda una estona el que no havia fet res va dir:
- Hauries de saber que les nostres normes no permeten tocar cap dona.
- Jo vaig agafar a aquesta jove amb els meus braços i després la vaig deixar a la vora del riu. Tu encara la portes a sobre.


dijous, 4 / juny / 2009

Contenidor

Cases fetes a partir de contenidors:


L'arquitecte és Adam Kalkin, que t'animes?

La trobo del tot inspiradora, a la seva web veuràs bé els detalls, es mostra un reportatge del seu procés de construcció.

dimecres, 3 / juny / 2009

Art Casual

M'ha cridat l'atenció aquest tipus d'art:

"Un home emprèn un treball ardu i convençut de la seva capacitat descura alguns detalls, aquests el fan fracassar." Així comença el poema El fracàs, síntesi perfecte del procés de definició i no promoció de l'Art Casual, poema i nou art de creació de l'escriptor F. Ferrer Lerín (Barcelona, 1942). A continuació pots llegir el manifest telegràfic, i l'extracte d'una entrevista radiofònica que li van fer fa uns anys:

Què és:

1) El que es dóna en objectes o grup d'ells, materials sense vocació artística, que per la seva ubicació, col.locació o combinació produeixen en l'observador un plaer visual sense haver-ho pretès el responsable de la situació.
2) Tot el que és capaç de crear una "emoció estètica" partint d'elements no "naturals" però no "pensats", en la seva construcció i / o en la seva col.locació, amb "mentalitat artística".

Característiques:

1) Casualitat, espontaneïtat, involuntarietat de l'Obra.
2) Transitorietat, temporalitat, fugacitat del Fet Artístic.
3) Adogmàic, obert, subjectiu, infinit, impredictible, aleatori.
4) Popular, lliure, democràtic, públic, comunitari.

Reflexions:

1) No és sarcàstic; no es burla (de l'art actual).
2) No és revengista; no venga un afrontament a l'art.
3) No és crític.
4) No és iconoclasta.
5) Sinó que és deutor de l'art últim perquè aquest ens ha ensenyat a veure, a apreciar la descontextualització, les sèries, els nous agrupaments d'objectes, els acotaments de l'espai, els empaquetaments, els apilaments, l'atzar com a font de plaer estètic.

Entrevista a la S.E.R el 1997:

A finals dels vuitanta defineixo l'Art Casual (A.C), formulació que necessita suport fotogràfic o una visita urgent, donat el seu caràcter efímer, al lloc en el que es dóna la manisfestació del mateix. La fotografia no és l'Art Casual sinó un mitjà per acostar la manifestació d'A.C, convertint a l'espectador en Artista Casual, ja que el Fet Artístic es produeix sempre en l'ull del descobridor, encara que en aquest cas sigui un descobridor forçat. Entre les qüestions que suscita la sistematització d'A.C estan les que pertoquen a la Propietat de l'Obra Artística i la seva autoria. Sempre A.C es manifesta en objectes, grups d'objectes, instal.lacions, acotaments etc... en els que no hi hagi una intencionalitat artística per part de la persona que els va fabricar, els manipulà i els col.locà.


(Font: El Pais; el creador d'aquest art té un blog)

A casa meva he trobat un acostament d'Art Casual (ho considero només una aproximació perquè en aquest cas el que suposaria ser A.C es troba dins un espai privat i no públic, per tant no compleix una de les seves característiques), aquí tens doncs una aparença d'aquest tipus d'art:


T'agrada?

Que consti que ja hi era al meu pati, no ho acabo de crear pel post.

dimarts, 2 / juny / 2009

Natura

Ja de nou per aquí, he estat uns dies desconnectada...


unida a molta natura, envoltada de gran munió de verds.

divendres, 29 / maig / 2009

Tallers

Avui divendres s'inaugura la nova edició dels Tallers Oberts de Ciutat Vella de Barcelona, tens doncs aquest cap de setmana i el proper per acostar-t'hi i passejar tranquil.lament pels diversos punts on artistes de diferents gremis obren el seu taller per tal que facis una ullada i descobreixis com treballen.

Fa anys hi vaig anar i vaig disfrutar moltíssim, tens l'oportunitat de parlar amb els artistes, també hi ha activitats paral.leles: rutes, tallers, exposicions i xerrades com a opcions alternatives.

A la seva web tens la informació a més del plànol en format pdf on apareixen ben situats els diferents tallers.


Doncs ja ho saps, pots aproximar-t'hi i fer el tafaner. Si hi vas, que en gaudeixis tan com puguis!

dijous, 28 / maig / 2009

Esbós

En el pròleg Els quaderns, esbossos de dissenyadors, il.lustradors i creatius. Ed. Blume, l'autor Richard Brereton ens diu:

A mida que estudiava cada cop més quaderns captava més similituds familiars. No totes són importants, però totes són necessàries. Per a alguns, els quaderns d'esbossos són un diari visual, on les idees s'afirmen, o reafirmen, o descarten. On la repetició aporta claredat, o aturdiment. Per altres, els quaderns d'esbossos només són un lloc per jugar, una sala per a la llibertat i una via d'escapament del treball.


El meu escriptori sol estar replet de lletges notes autoadhesives de color groc, petits recordatoris, referències i cites. Poden contenir el nom d'un hotel que mai visitaré, un llibre que mai llegiré, o un disc musical que mai compraré. Sovint em costa llegir allò que he escrit, i un cop escrit, no sempre ho vull rellegir. Rarament, si és que algún cop ho faig, guardo una nota durant més d'un parell de dies. Són més com pensaments fugaços, careixen de l'interès suficient com per recollir-los en un llibre. El seu propòsit és expulsar dits pensaments de l'interior de la ment.

Des que era nen, sempre que el meu pare passava pel costat d'un arbust florit treia la seva càmera i cridava a la meva mare per tal que posés. Durant dècades ha acumulat una col.lecció considerable d'exactament la mateixa fotografia una i altra vegada, totes immediatament relegades a l'oblit. "Aquesta" dirà amb una acceptació de familiaritat, pasant-li a la meva mare les darreres fotografies recent revelades. Ella quasi mai les mira; senzillament l'arxiva com les demés. El que és important no és la fotografia, és el moment en que va ser presa, la seva manera de dir-li: "t'estimo". Un dejà vu sense fi d'un hàbit inconscient, una renovació del que signifiquen l'un per l'altre.


Jo guardo un grapat de petites llibretes plenes de notes, on hi habiten un pupurri de records varis, el dia que les rescati reviuré moments segur interessants.

dimecres, 27 / maig / 2009

Humor

Unes frases més o menys gracioses:

- Cinc minuts després de tallar-te les ungles et picarà alguna cosa.
- No importa el que surti malament, sempre hi ha algú que ja ho sabia...
- Quan t'equivoques al marcar, mai estan comunicant.
- Després d'haver-ho comprat, ho veuràs més econòmic.
- L'assegurança ho cobreix tot menys allò que passa.
- Una partícula que vola buscarà sempre l'ull més proper.
- Tot ingrés imprevist ve acompanyat per una despesa inesperada.
- Les oportunitats es donen en el moment més inoportú.
- Quan més temps portis en una cua, més probabilitats hi ha de que t'hagis equivocat de finestreta.


La Llei de Murphy és inacable, si tens més bones les afegeixo!


(L'humor gràfic és de Maitena)

Aquí els afegits per vosaltres:

- Perquè a la gasolina li diuen inflamable si és flamable??
- Nota enganxada en el mirall del bany: Hola Annna bondia!! Avui tindràs un bon, dia, petons!!!!
- Tots els camins tenen més trams de pujada que de baixada, independentment del sentit de la marxa.

Per cert Ester, com va el teu caparró?... l'espai dóna per posar-ne més.

dimarts, 26 / maig / 2009

Llaunes

Que podries fer amb unes llaunes buides: llums!


Fàcils de fer, el taladro i el soldador són les eines principals. Per ocultar el disseny imprès en la llauna es pot pintar amb un símil de zinc amb pintura per alta temperatura, però el color dependrà també del gust de cadascú i de l'ambient on es vulgui situar. Per fer les incrustacions de la seva decoració com es mostra a la foto es poden usar papers metalitzats i penjolls de vidres de colors. Caldrà foradar la llauna per la part superior per col.locar el portallums on va la bombeta, i fer vàries perforacions per tota la llauna per evitar el seu reescalfament. Es poden escollir diferents mides de llaunes i penjar-les juntes en desnivell.

Tret del manual Reciclado de muebles y objetos. El arte de renovar lo viejo, de Matilde Asenzo i Nora Menzel, editorial Albatros. El llibre me l'han deixat però he vist que es pot consultar en format digital per internet, aquí tens el link per si t'interessés fer-li una ullada: llibre.

Ingeni i creativitat al gust de cadascú.

dilluns, 25 / maig / 2009

Escriure

Sobre l'ofici d'escriure:

- Es deu escriure només quan la idea que un vol expressar és tan obsessiva que fins que no l'expressis de la millor manera possible no et deixarà en pau. Qualsevol altra motivació per escriure, la glòria, o, pitjor encara, els diners, encara que s'afegeixin al principal, a la necessitat d'expressar-se, només faran interferir en la franquesa i la qualitat de l'escriptura. És una cosa que s'ha de témer.

- Una cosa bastant freqüent i del que crec, pequen sobretot els escriptors contemporanis (en això es basen tots el moviment dels decadents), és el desig de ser especial, original, de sorprendre, de meravellar al lector. Això és encara més perniciós que les condicions col.laterals de les que he parlat en el primer punt. Exclou la senzillesa. I la senzillesa és una condició indispensable d'allò que és bell. El que és senzill i mancat d'artifici pot no ser bo, però allò que no és senzill i si artificiós no pot ser bo.

- La pressa en l'escriptura. És nosciva i a més simbolitza la manca d'una veritable necessitat d'expressar el propi pensament. Perquè si aquesta veritable necessitat existeix, aleshores la persona que escriu no escatimarà ni esforços ni temps per tal que el seu pensament assoleixi una claredat i una deficnió absolutes.

- El desig de respondre als gustos i a les exigències de la major part del públic lector en un moment determinat. Això és particularment perjudicial i destrueix per avançat la importància del que s'escriu. La importància de tota obra literària radica en que no és edificant de manera directa, com ho és un sermó, sinó que li descobreix a la gent alguna cosa nova, desconeguda, i molts cops contrari a allò que el gran públic considera incontestable. Però en aquest cas justament es posa com condició indispensable que no sigui així.


Són paraules de Lev Tolstói, del llibre que ja vaig esmentar fa uns dies, Correspondencia.

Ja he acabat de llegir aquest llibre. Ha estat un viatge de mesos per una pila de cartes seves plenes de confessions íntimes i clares, sinceres i profundes, repletes de dissertacions que fan pensar, reflexions del tot actuals, on hi abunden les discussions morals. Un home que no podia callar (somric), que veritablement diria que compleix els seus punts sobre l'ofici d'escriure transcrits més amunt, coherentment dur de pelar però sense deixar de ser afectúos tot exposant les seves discordances. Diria a més que va ser un pensador d'arestes no absentes de cert encís, transmet positiu encant. Una lectura nutritiva, de regust amplificant.

Han estat una munió de pàgines de les que feia melangia desprendre's, o millor dit acomiadar-se del seu remarcable protagonista. Un llibre ple de manifestacions intel.ligents, escrites per un home de caràcter malgrat que ell en molts moments es declari dèbil. Sincer en opinions i valoracions. Activista, pedagog, indignat amb els soberans del moment, d'esperit rebel i franc, implicat en els aconteixements històrics de la seva època, home d'afirmacions contundents al servei de la causa del seu país. Malgrat que la seva visió respecte a la dona no era massa progressista. Preocupat per les qüestions religioses, amb un enorme i particular sentit espiritual que es pronunciava de manera accelarada amb l'edat. Era un fidel exemple de les seves posicionades formulacions, un predicador que duia a terme allò que predicava, un home de conviccions.


He escollit aquesta imatge perquè la seva personalitat m'ha anat entendrint.

dissabte, 23 / maig / 2009

Complaent

Ella és la nord-americana Hope Waits, la seva veu subtilment trencada i sensual eclipsa, atrau l'oïda. Versiona una peça del cantant de soul Jackie Wilson, I'll Be Satisfied.

Estaré contenta sí, però també ho estic ara:



Ah, no és parenta del cantautor Tom Waits.

divendres, 22 / maig / 2009

Volapük

Et sona la paraula Volapük?

He esbrinat sobre el seu contingut, de fet vol dir llengua del món:

Fa referència a la primera llengua internacional ideada el 1880 per un sacerdot austríac, el reverend pare Schleyer, que més tard fou suplantada per l'esperanto (inventat el 1887 pel doctor polac Zamenhof) on la gramàtica era molt més senzilla.

En els seus primers anys va aconseguir un gran èxit i s'estima que va arribar a tenir uns cent mil parlants en els seus millors moments. No obstant, la relativa complexitat de la seva gramàtica (enfront del seu principal competidor, l'esperanto) i greus divisions entre el seu univers de parlants provocaren el declivi de la llengua. Actualment està pràcticament extingida, però encara hi ha qui la impulsa.

Pel que fa a l'esperanto el seu vocabulari es va extreure de molts idiomes i en l'actualitat s'estima que compta entre 100.000 i 2.000.000 parlants (estudi realitzat pel Professor Sidney S. Culbert de la Universitat de Washington en Seattle, un conegut esperantista). Cap país ha adoptat l'esperanto com a llengua oficial.



Si no tens prou amb aprendre l'anglès (o tens la sort de que ja el domines), sàpigues que t'esperen amb ganes aquest parell de llengües. No serà per manca d'opcions!

dijous, 21 / maig / 2009

Enllaçar

Aquí tens més enquadernacions artesanals, cosits amb diferents estils japonesos: Asa-no-ha Toji (el vermell/rosat), Yotsume Toji (el blau) i Kikko Toji (el taronja). Ara, a partir d'aquest darrer curs que he fet, ja puc realitzar un treball que tinc pendent de mesos, quan el tingui acabat ja te'l mostraré:



Hi ha tanta varietat de materials per poder fer tanta varietat de combinacions!! És inacabable, que bé.

dimecres, 20 / maig / 2009

Llumins

Per anar de compres en èpoques de crisi, text de Núria Rodríguez Bodelón, l'he llegit a la revista Literata i com m'ha provocat un àgil somriure, decideixo compartir la seva simpatia, aquí el transcric doncs:

Repeteix fixament davant del mirall: no necessito res, no necessito res, no necessito res. Comprova si ha quedat una ombra de dubte. Pensa uns segons en allò que et fa il.lusió i la teva economia et prohibeix. Prent-te les pulsacions amb dos dits. Si no perceps acceleració pots continuar. En cas d'emoció manifesta, torna a repetir el pas anterior.

Agafa una revista del cor i passa les pàgines amb parsimònia. Davant de cada fotografia de dona fantàstica, rica i luxosament vestida expressa: segur que no és feliç, l'important és a l'interior... Retalla nou d'aquestes imatges. Posa-les en un recipient de vidre i afegeix un llumí encès. Observa com ennegreixen les cares i es consumeix la fama en breus segons. Llença les cendres al wàter i fes un pipí. Ja ets a punt de sortir de rebaixes.


Bona sort!

dimarts, 19 / maig / 2009

Nova icona

"Gaudí deia que el seu mestre era l'arbre que tenia al davant i jo també penso que mai podrem fer una arquitectura millor que la d'un arbre", són paraules de l'arquitecte japonés Toyo Ito. La seva obsessió és trencar l'homogeneïtat de les caixes de sabates que han proliferat en el segle passat i per a això, diu, s'inspira en la natura, en les seves formes i elements.

Què saps de les Torres Fira, de l'edifici assimètric de color vermell sang que es veu ja fa mesos prop de l'Ikea de l'Hospitalet de Llobregat? A mi em té ja fa temps al.lucinada, de fet l'he anat veient créixer. El seu arquitecté és aquest japonés de qui aquests dies fins a finals de juny s'exposa una mostra del seu treball a la Casa Àsia de Barcelona.


Els edificis presenten diversos sistemes d'estalvi d'energia, un sistema de recollida i reutilització d'aigües i un sistema de captació d'energia solar. Cada edifici presenta una forma orgànica simbòlica, que ens fa recordar els elements trobats a la natura, com els rius i els núvols. La llum natural permetrà que l'interior redueixi al mínim la seva necessitat d'il.luminació artificial, a més d'estar dissenyat amb una continuïtat d'espais amb bastant fluïdesa. Han estat concebudes com una icona arquitectònica per a la zona, la primera, la torre vermella i curvilínia, serà l'hotel i servirà de contrapunt a l'altra, un prisma translúcid que alberga en el seu interior una silueta vermella i orgànica, i que serà un edifici d'oficines.

Enfront de la Pedrera, al passeig de Gràcia de Barcelona, també ha dissenyat una façana d'un edifici d'apartaments de luxe que a mi tampoc em deixa indiferent:


M'agrada l'arquitectura, principalment la relació que es crea entre llum i espai, estaria molt bé poder entrar i veure l'efecte que té tot des de dins. Aviam qui hi accedeix abans.

dilluns, 18 / maig / 2009

Ritmes

Ha estat un cap de setmana de ritmes jazzístics esplèndids, ofert per la Nit dels Museus gratuïts a la ciutat de Barcelona: bossa nova amb la veu d'Euclydes Matttos Trio, els ritmes dixis de la Jinx Jazz Band i el ballable swing dels joves Ivanow Jazz Group amb una veu femenina del tot inspiradora... fantàstics moments, ara ja per recordar-los i reviure'ls com si d'una fotografia sonora es tractés.


Com m'ho evoca el munt de gestos de la imatge de Peter Funch, són impressions que un s'apropia per tenir l'opció d'autosatisfer-se tot reproduint-ho posteriorment.

dissabte, 16 / maig / 2009

Diferent

Mira quins gerros més fantàstics ha creat la dissenyadora alemanya Anika Engelbrecht, són clarament atípics:


Bé, almenys jo els trobo molt simpàtics.

Molt bon cap de setmana!

divendres, 15 / maig / 2009

Sostenibilitat

Petz Scholtuz és una jove, original i compromesa ecodissenyadora que s'està convertint en tot un exemple de responsabilitat:



Casa seva està estructurada per criteris de sostenibilitat, on hi habiten un munt d'evidències que demostren que si es vol és possible ser ecòlogic, val la pena veure el video i entrar al seu blog per tal de poder comprendre l'abast del seu projecte.

Un seguit d'accions sostenibles com són: hortet i compostador al bacó, catifes biodegradables, terra flotant fet amb suro, calaixos i armaris construits amb la fusta de les caixes d'envasos, llums fetes amb bidons etc... a preus assequibles.


Un notable saqueig d'arguments ecològics i ètics a seguir, posicions fermes.

dijous, 14 / maig / 2009

Dacs

Reconéixer la diferència forma part de l'autèntica apreciació de la vida. Marcia Falk, traductora i poeta nord-americana, que confessa que el seu primer amor és la pintura.


El dibuix és d'ella. Em recorda els que fèiem al cole (ja fa anys) amb els famosos DACS, quants fulls vaig omplir de traços amb les moltes possibilitats que donen aquests colors. M'encantava l'assignatura de Plàstica.

dimecres, 13 / maig / 2009

Action art

Estic inscrita al magazine digital que s'explica a continuació, de fet també figura un link en aquest blog, me l'envien per correu electrònic, potser t'és d'interés:

Action art és un revista d'art electrònic que té com a concepte_eix l'acció. Es tracta d'una recerca en si mateixa, que té forma inicial de revista. Això permet investigar quines són les línies fonamentals que pren aquest concepte en la teoria i en l'art actual. La revista s'estructura en tres àrees: la performance, la manifestació i la fragmentació. En cadascuna trobaràs articles, material sobre els artistes i les entitats que treballen en aquesta línia. A més d'informació general, accediràs a informació sobre els esdeveniments més importants, així com revistes i editorials del sector.


Com a exemple, dins l'edició d'aquest mes pots trobar la proposta creativa de Soledad Sánchez Goldar que utilitza el seu cos de forma simbòlica per parlar del mercat de l'art, de coleccionisme, de diners i de poder.

dimarts, 12 / maig / 2009

Virtut platònica

A la seva gran obra, La República, Plató va escriure: "L'Estat és l'ànima a gran escala." Així doncs, per parlar de les virtuts de l'individu, va escriure un diàleg sobre les virtuts de l'estat ideal. Dels governants d'aquest estat en va dir els reis filòsofs, cosa que pot explicar la popularitat de Plató entre els filòsofs. Els reis filòsofs guien l'estat de la mateixa manera que la raó guia l'ànima. La virtut fonamental -tant dels reis filòsofs com de la raó és la saviesa, a la qual segons Plató s'arriba entenent la idea del bé. És clar que el que per un home és fer el bé, per un altre és acumular béns, com es veu reflectit en el següent sofiacudit:

En una reunió de la facultat, de sobte apareix un àngel i diu al cap de departament de filosofia:
- Et concediré qualsevol dels tres dons que triïs: saviesa, bellesa o deu milions de dòlars.
Immediatament, el professor escull la saviesa.
Es produeix una llampegada i el professor apareix transformat, però se'l veu assegut, amb la mirada fixa a la taula. Un dels seus col.legues li murmura:
- Digues alguna cosa.
- M'hauria hagut de quedar els diners- diu el professor.



Ejem!

dilluns, 11 / maig / 2009

Singular

Ahir al matí vaig anar al teatre Poliorama a veure una obra infantil excel.lent, Hansel i Gretel, et creuràs que em vaig emocionar? Doncs si, em van sorgir les llàgrimes. Un treball al.lucinant, recomano que qui tingui nens vagi a veure-la, està tan ben feta, preciosa!


Suposo i interpreto que em va transportar a la meva infantesa... Francament no ho sé, però vaig flipar i flipo encara pel pronunciat humiteig dels meus ulls.

Una reacció de sabor sorprenent.

divendres, 8 / maig / 2009

Preservar

Tenia pendent ensenyar-te les caixes d'estil provençal que vaig fer mesos enrera, avui ho faig:


Per guardar-hi viatges personals: secrets, il.lusions, fantasies, projectes, propòsits, carícies, silencis, emocions... o el pessigolleix que et pot provocar el toc de palmells del següent video:



És Keren Ann, cantant francesa d'origen holandés, la peça Lay your Head Down.

Assentar el cap? S'intenta.

dijous, 7 / maig / 2009

Cal.ligrafia

Postals i sobres amb segell, domiciliades i redactades a mà, ho recordes?


M'estic llegint Lev Tolstói. Correspondencia (selecció, edició i traducció de Selma Ancira). Una de les seves cartes és la que transcrit tot seguit, interessant com tota la resta que apareixen en el llibre. Trobo que el correu és una suggestiva via per conéixer a algú, una visió que dóna llum al lector, doncs l'escriptura és un llenguatge de móns àmplis:

Yásnaia Poliana, 8-9 de novembre de 1875
Estimat Nikolái Nikoláievich:

Tot aquest temps - dues setmanes - he estat cuidant de la meva dona malalta, que va donar a llum a una criatura que va néixer morta, ella mateixa va estar a la vora de la mort. Però, cosa curiosa, mai havia pensat amb tanta força en els problemes que m'interessen com en aquest període. Vaig llegir i rellegir amb molta atenció a Wundt i per primer cop vaig comprendre tota la força de la visió materialista de les coses; durant dos dies vaig ser un materialista fet i dret, però ho vaig ser per primer cop i darrer en la meva vida. Ara el pla que vostè té m'alegra encara més i el desafio a que mantinguem correspondència.

I bé, fins la propera trobada de les nostres ments. Déu meu, si algu pogués acabar Karénina per mi! Em resulta insuportablement repulsiva.

Seu,

L.TOLSTÓI


I és que mentre ho llegia m'ha vingut a la ment el seguit de cartes i postals que enviava/rebia dels meus amics quan erem petits, abans de l'aparició de les noves tecnologies, i que xulo era el moment de rebre un sobre o una postal invaïda per una cal.ligrafia del tot personalitzada!!

Ara tenim els emails però és un recurs que no acostuma a tenir tant d'encant i se sol emprar principalment per un ús més pràctic o inpersonal complint les necessitats de la immediatesa en que vivim immersos, encara que sortosament un sempre té aquelles persones més properes amb les quals segueix compartint pensaments fantàstics.

I també tenim els SMS, MMS i aquelles innovacions que van sorgint pel camí... com els nostres blocs que són tot un bell encanteri.

dimecres, 6 / maig / 2009

Indomable

"La dansa no només és forma" diu el coreògraf belga i director de cinema Wim Vandekeybus, que ha escollit Barcelona per estrenar el seu nou espectacle, nieuwZwart.


M'ha cridat l'atenció. La dansa contemporània m'acostuma a agradar, encara que sovint és indesxifrable, però he vist una curta mostra d'aquest espectacle i d'aquesta diminuta presentació em surt dir que la trobo repleta de masses majúsculs aires enèrgics i foscos, o en una paraula: aspre. (Si cliques sobre l'espectacle veuràs un tros d'aquesta proposta.)

La seva companyia es Ultima Vez.

Inventem una coreografia?

(Per cert la fotografia no pertany a aquest esmentat espectacle)

dimarts, 5 / maig / 2009

Manipulació

El que pot arribar a fer el Photoshop!



El responsable és el suec Erik Johansson, a la seva web: www.alltelleringet.com trobaràs altres originals impactes.

dilluns, 4 / maig / 2009

Intercanvi

Descalça...


m'he embarcat per un curs de bategs energètics.

Així ha estat el meu llarg cap de setmana.

divendres, 1 / maig / 2009

Ara

El meu dia s'ha despertat xop i silenciós, una ocasió fantàstica per mandrejar una estona al llit, ara amb la companyia de fons de la veu de la canadenca Kathleen Edwards, la peça és "Hockey skates":



Ja m'aniré espavilant...

Ara a gaudir del moment que visc, perquè tal com diu la dramaturga Velina Hasu Houston: No hi ha res fora del moment actual, només el que engrapem amb els punys i sentim.

Bon llarg cap de setmana i a passar-ho bé!

dijous, 30 / abril / 2009

Magnetisme

Ahir vaig anar al cinema, tenia ganes de veure Le voyage du ballon rouge (El vuelo del globo rojo), i per fi ho vaig fer. Però no explicaré de què va.

Només dir que m'agrada el cinema introspectiu, aquests treballs elaborats des d'una òptica visual i narrativa més personal, conegut com a cinema d'autor. Connecto amb els missatges de textures minimalistes, transmesos a partir del recurs poètic i intimista. Enllaço amb els arguments que ofereixen lectures obertes, poc definides, plenes d'inundant creativitat, exquisitament polièdriques. Simpatitzo enormement amb el cinema d'estil sensitiu, detallista, de ritme pausat, d'imatges sensuals, de tocs seductors, que et permet viatjar i descobrir un munt de belleses silencioses... m'encanta!!


Es tracta d'una adaptació d'un curtmetratge d'Albert Lamorisse de l'any 1956 Le ballon rouge que ara també vull veure doncs és el curt des d'on s'ha inspirat el director taiwanés Hou Hsiao Hsien per fer-la, tot un clàssic que encara no he tingut el gust de veure.

Cinema per gaudir-ne sense presses ni clitxés.

Un gràcil vol, de curs fràgil.

dimecres, 29 / abril / 2009

Negre

És el color més fosc, és l'antitesi del blanc, l'altre color de la dualitat natural. De fet, el negre pur és l'absència de color i de llum. Només existeix (en teoria) en els objectes estelars coneguts com a "Forats negres", que no deixen escapar cap radiació, llum visible inclosa. No reflecteixen res, no emeten llum.

A la vida més normal, el negre és el color neutre més fosc que un aparell, pintura o tinta són capaços de reproduir. La qüestió de la neutralitat (absència de predomini d'una longitud d'ona concreta) és essencial per a que l'ull humà consideri "negre" aquest to.



Estilitza i apropa. També transmet noblesa i elegància. Entre els xinesos i els egipcis, però, el negre va ser signe de fertilitat. Entre els primers, a més representava el yin femení. Malgrat la consideració negativa del negre, la raó per la qual es va imposar, sobretot durant una època, l'ús del color negre com singularització d'un determinat estatus social, té a veure amb la protecció que aquest color exercia contra els moviments del mal.

El color negre ha estat associat amb l'anarquia des de finals del segle XIX.

És el color del silenci, del misteri, de la tristesa, de la separació, de la nit, de la mort, de l’ansietat i de la protecció. Qui l’utilitza molt, s’escuda en aquest color.

dimarts, 28 / abril / 2009

Adulteració

Una manifestació contundent i clara la de l'escriptora nord-americana Toni Morrison:

"Ara la submissió de la dona continua amb el burka clàssic o amb el que jo anomeno el "burka modern", la cirugia plàstica que em priva de saber qui és qui."


Afirmació que comparteixo, i espero/desitjo que l'autenticitat de l'interior no l'escombri mai cap moda, al revés, sigui un impertorbable clàssic que perduri sempre en el temps.

dilluns, 27 / abril / 2009

Portfoli

Resultat d'un nou curs d'enquadernació: per presentar dossiers, col.leccions o com a àlbums de fotografies:


Inspirador, dóna per a moltes possibilitats.

dissabte, 25 / abril / 2009

Instruir-se

Lorena Cabo és l'autora de Quan va parlar el Buda, el seu primer llibre de poemes. Aquí en transcric un:

POBRE PETIT jove perdut,
que vius accelerat
i creus que has prosperat
per fer el que has volgut.

Peques de nen i d'innocència,
però per tu jo tinc paciència.
Tu seràs el meu pacient,
jo la teva referència.

Que no saber no és dolent,
tots hem pecat d'ignorància,
però és un fet amb rellevança
si no saps, per què no aprens?



Una proposta plena de bones intencions.

(Il.lustració de David-Newton)

dijous, 23 / abril / 2009

Multidimensional

Quin estil musical té Melody Gardot, la peça es diu Baby I'm a Fool:



Diuen que té una veu de textures multidimensionals, ho aprovo, és sublim!

Pètals

Em ve molt de gust compartir aquesta rosa amb tu.

És la rosa que ha rebrotat aquests dies al meu pati, d'un esqueix de fa un parell d'anys, de moment només me'n surt una!


Serveix-te un pètal.

Bona diada!