dimecres 8 de febrer de 2012

Matèric

Ens ha deixat l'artista Antoni Tàpies, llenguatge de teles estripades i pinzellades negres. Qui accionava la matèria mostrant, entre d'altres intencions, continguts agitadors. L'art és un hàbitat per a tot nivell de transmissions, i és pot usar per anar més enllà de la contemplació.

Si el món anés clar, l'art no existiria. Paraules de l'escriptor Albert Camús.


Jo penso que si existiria, l'art és expressió del que és clar i del que és fosc.

(A la imatge una secció de l'obra Núvol i cadira, 1990 d'Antoni Tàpies, emblema de la seva Fundació.)

dilluns 6 de febrer de 2012

Talent

Hi ha blocs que m'inspiren enquadernar, i el regal és mutu:


Una abraçada Maijo.

divendres 3 de febrer de 2012

Sensual

La veu de la Stacey Kent mai em cansa...



Segueix sent una de les meves muses vocals.

dimecres 1 de febrer de 2012

Prognosi

Quina sensació d'urgència
causa el món macroeconòmc!
És un mareig quasi vòmic.
La permanent impaciència
i l'agitada insistència
creen una ànsia d'acció
que du precipitació
en comptes de dur prudència.
Es va sumant tanta inèrcia
que hi ha una accelaració
i es mesura el benefici
des del càlcul que el presum.
És un desfici fictici
molt més veloç que la llum.



(poema de Josep Pedrals)

divendres 27 de gener de 2012

Insomnia

Ulls oberts, cos cansat.
Sense rumb m’alço del llit.
Contemplo l’escena, silenci absolut.
Em venen records de somnis nocturns.


Recol.loco els coixins i teclejo la nit.

dijous 26 de gener de 2012

Escalonar

L'altre dia fullejant una revista d'interiorisme vaig topar amb unes imatges que mostraven l'original destresa del dissenyador holandès Maarten Baas, i cercant una imatge per mostrar-te he trobat l'escultura següent La cadira buida que va crear per Amnistia Internacional, com homenatge a l'activista xinès i premi Nobel de la pau Liu Xiaobo, premi que mai es va retirar, a causa de la detenció de Xiaobo.


Aprofito per fer memòria de l'origen d'aquesta organització:

Present a 150 països, Amnistia Internacional va ser fundada el 1961 per Peter Benenson. Aquest advocat britànic va llegir un dia a la premsa la crònica sobre uns estudiants portuguesos que havien estat empresonats per fer un brindis per la llibertat al seu país. Va ser el catalitzador que va portar-lo a publicar el 28 de maig de 1961 l'article "Els presos oblidats" al diari The Observer.

A l’article instava persones de tot el món a actuar per aconseguir l'excarceració de sis reclusos que va anomenar "presos de consciència": persones empresonades per les seves conviccions polítiques, religioses o altres motius de consciència, que no han utilitzat la violència ni n’han propugnat l’ús.

Per a la seva sorpresa, més d'un miler de lectors van participar en aquesta acció. Potser sense adonar-se’n, Benenson havia donat forma a un tipus d'activisme que donaria excel·lents resultats en la lluita contra la injustícia: l'acció de moltes persones anònimes a favor d'unes altres persones víctimes de violacions dels drets humans.

El que va començar sent una campanya puntual, aviat va esdevenir un moviment internacional per la defensa dels drets humans de caràcter permanent. A mesura que Amnistia Internacional va anar creixent com a moviment de persones que treballen per persones, el seu focus d'atenció es va ampliar a víctimes d'altres abusos dels drets humans, com la tortura, les desaparicions forçades i la pena de mort.

El 1977 Amnistia Internacional va ser recompensada amb el premi Nobel de la Pau, i un any més tard l'organització v
a ser guardonada amb el Premi de Drets Humans de les Nacions Unides.

Què et suggereix l'escultura?

dimecres 25 de gener de 2012

Plenitud

El saxofonista nord-americà John Coltrane després de sortir d'una etapa addictiva amb les drogues va endinsar-se en una faceta espiritual d'on sorgí una inspiració nova (que més tard el durà al freejazz) expressant propòsits com aquest:

Omple't de vida en tot el que puguis.


M'encanta aquest lema!

Que tinguis un esplèndid dia.

dilluns 23 de gener de 2012

Resplendent

Aquesta imatge és un fotograma dins de l'espectacle Corteo del Circ du Soleil. Qui de petit no havia fet guerres de coixins saltant sobre els matalassos? Jo sí, encara que ho patissin les molles dels somiers.


Un espectacle ple d'art, destresa, intrèpida, elegància, acrobàcia, dansa, cant, móns imaginaris... increibles.

Encantadora càlidesa llumínica plena de moviment volàtil. Màgica presència d'àgils colors i ales de cotó. Ventall de sons onírics i veus angèliques. Espai plàstic banyat d'imatges meditatives i salts poètics omplen una gegantina carpa blanca.

Un convit d'hàbil diversió i alegre virtuositat, recollit per un públic abstret en un ball expressiu d'al.lucinació i de sorpresa.

El canadenc Guy Laliberté és el fundador d'aquesta multinacional circense.

dimarts 17 de gener de 2012

Retenir

Extret del llibre Borges oral, de Jorge Luis Borges:

Jo he tractat més de rellegir que de llegir, crec que rellegir és més important que llegir, llevat que per rellegir es necessita haver llegit. Jo tinc aquest culte del llibre. Puc dir-ho d'una manera que pot semblar patètic i no vull que sigui patètic, vull que sigui com una confidència que els faig a cadascú de vosaltres, no a tots, però sí a cadascú, perquè tots és una abstracció i cadascú és veritable.


Coincideixo plenament amb aquesta accentuació de la importància que té la relectura. A més del plaer de retrobar, jo és que necessitaria rellegir gairebé sempre, així com certes pel.licules, obres de teatre, exposicions... amb un cop no en tinc suficient per retenir de forma clara tot allò que es transmet.

Demanaré si és possible tornar a renéixer, perquè em mancaria mínim una segona vida.

dilluns 16 de gener de 2012

Estima

Dues agermanades flors.


Si haguessis de definir l'amistat en una paraula, quin mot empraries?

Segons els vostres comentaris, encara que per a alguns és difícil definir-ho amb una paraula, podríem concretar-la com a: confidència, mà, confiança, vincle, companyia, incondicionalitat, respecte, estímul, alegria, benestar, complicitat, entesa, amor i connexió.

dijous 12 de gener de 2012

Descuit

Oblit, per què has vingut?


I és que cada segon pot dur-nos a fer un gir imprevist.

dimarts 10 de gener de 2012

Desigual

Ella és la cantant i guitarrista quebequesa Térez Montcalm, de veu estripada i elegant. El disc "Voodoo" (2006) d'on pertany la peça que pots escoltar a continuació és un ventall d'adaptacions, interpretacions i fusions tant de clàssics del jazz com de cançons de músics diversos.



Dolços somnis...

No té pàgina web oficial, però té el seu myspace.

dilluns 9 de gener de 2012

Cintes

Cintes que lliguen carpetes contingudes de polvets màgics que han estat del tot generosos en aquestes festes recents que avui ja són temps passat. Realitzades tot pensant en el color que m'inspirava cada destinatari.


I fins les properes festes nadalenques avui dilluns podríem dir que s'inaugura un nou trajecte de gairebé 365 dies per viatjar-los per la ruta que va escollint cadascú.

Et desitjo un fructuós desenllaç.

dimecres 28 de desembre de 2011

Que...


el 2012 et sigui un any ple de bellíssims colors!!

dimecres 21 de desembre de 2011

Mur vegetal

El botànic francès Patrick Blanc és l'inventor d'un sistema per crear jardins verticals en forma de mur vegetal.


El Mur vegetal que Blanc construeix és un entramat fet amb materials artificials, que permet a les plantes assentar-se en forma vertical i obtenen per gravetat els seus nutrients mitjançant un sistema inventat per ell mateix. Les seves obres no només formen part del paisatge urbà de moltes ciutats sinó també s'utilitzen per decorar ambients interiors de grans botigues o edificis.

Trobem les seves realitzacions vegetals repartides en diferents ciutats del món: París, Genova, Nova Delhi, Berlín, Madrid, Santa Cruz de Tenerife...

La fotografia l'he extreta d'internet, la trobo maquíssima i del tot suggerent.

divendres 16 de desembre de 2011

Vitalista

Les persones necessiten una mica de bogeria, o d'altra forma mai s'atreveixen a tallar la soga i alliberar-se.

Aquestes paraules les diu en Zorba, el simpàtic i viu protagonista de Zorba, el grec que interpreta un excel.lentísim Anthony Quinn, pel.lícula brillant, filmada el 1964, convertida en un clàssic, que qui no l'hagi vista no pot perdre-se-la durant més temps. La seva soltesa, frescor i vitalitat emana una simpatia que fa que sigui un dels meus films preferits.

Hi ha persones que transmeten energia estel.lar. Existeixen ànimes singulars d'una riquesa exemplar.

A més la banda sonora de Mikis Theodorakis és una dansa a l'alegria de viure, que queda ben demostrat en l'escena final on els dos protagonsites, en Zorba i en Basil, comparteixen un encomenable ball, que garanteixo quedarà retingut per sempre en la memòria del qui la vegi.


Film espectacular.

dimarts 13 de desembre de 2011

Màgic

El gran pianista, compositor, arreglista, productor, director nord-americà Ahmad Jamal és una llegenda viva del jazz amb una extensa carrera musical de reconeguts i influents èxits internacionals, molts junt al seu trio (o millor dir petit grup que és com li agrada anomenar-ho a ell).

La següent peça del 2008 dins l'àlbum It's Magic és una petita mostra en el seu brillant paisatge musical:



Haig d'escoltar encara molt del que ha tocat al llarg dels seus més de setanta anys de vida, però recomano el disc que he descobert aquests dies Ahmad's Blues publicat als anys cinquanta.

Aquí la seva web, i una entrevista que pots llegir a Barcelona Jazz Bar.

dilluns 5 de desembre de 2011

Gratitud

Connectar amb la gratitud ens humanitza, paraules que li vaig sentir dir l'altre dia a l'Àlex Rovira.


I és que de vegades sembla que no quedi bé dir GRÀCIES. En ocasions em trobo que per segons qui no cal pronunciar aquest mot perquè ja es dóna per dit, i això fa que et trobis en algunes situacions on sentir aquesta expressió incomodi a una de les parts.

Però jo sóc de les que penso que ho hauríem de sentir dir molt més sovint, res s'ha de donar per dit o entès, és maco agrair i valorar el que fa l'altre, mostrar el reconeixement d'allò que ens entrega cadascú sigui de la matèria que sigui, incloent-hi la no matèria.

L'agraïment ens uneix, i si no és a partir d'un gràcies hi ha moltes maneres que mostren el mateix, però revelar-ho engrandeix l'estima entre tots.

(A la imatge una preciosa foto extreta d'internet)

divendres 2 de desembre de 2011

Cacoquímia

En la medicina antiga la cacoquímia era una patologia que consistia en l'alteració dels humors del cos. No sabia del seu significat fins que l'he recuperat del següent text:

Els llibres semblen omplir una necessitat de l'ànima; es precisen per a tots els temperaments de l'esperit, per a tots els graus d'intel.ligència; per tant, no deuen ser menys variats en qualitat i substància que els aliments que prenem. Com en aquest cas és el cap la que digereix, és fonamental escollir bé les lectures que ens són apropiades, i molts cops s'ha llegit a l'atzar durant tota la vida sense haver sabut elegir-les. D'aquí tants esperits cacoquímics.


Ho va esciure l'Abat Dinouart al s.XVIII, en un assaig que es diu L'art de callar, del qual recomano. Ja fa anys que el vaig llegir i segueixo mantenint-lo ben accessible, la seva reflexió no perd vigència, i considero ben interessants les seves manifestacions.

Atenguem doncs el nostre cap, ens serà premiat nodrir les neurones de fructíferes digestions lectores.

dimarts 29 de novembre de 2011

Mandarina

La mandarina és el fruit de l'arbre mandariner, i prové de les zones tropicals d'Àsia. Però sabies que es creu que el seu nom es deu al color dels vestits que utilitzaven els mandarins, governants que manaven a l'antiga Xina?


(I a la imatge salutació en xinès mandarí)

divendres 25 de novembre de 2011

Sacseig

L'altre dia vaig veure La vida en rosa del director Oliver Dahan (2007), sobre la punyent vida de la cantant francesa Edith Piaf. He escoltat molt les seves cançons de veu inesborrablement trencada, però no sabia de la seva moguda vida i aquest film retrata ampliament la seva colpidora biografia.


Quan em pren en els seus braços,
ell parla en veu baixa
veig la vida en rosa...

A la ciutat de París, on va viure, se li ha dedicat el Museu Édith Piaf, i diuen que la seva tomba al cèlebre cementiri del Père-Lachaise de París és de les més visitades.

(A la imatge un fotograma de la pel.lícula; ella és Marion Cotillard l'actriu que tan bé interpreta el paper de la protagonista.)

dijous 24 de novembre de 2011

Gualda

La gualda és una planta herbàcia (Reseda Luteola L.) que pot arribar a un metre i mig d'alçada. Creixia espontaniament sobretot junt als camins o sobre els vells murs a l'Europa occidental i meridional, així com a Anatòlia. Tota la planta conté pigments dels qual se n'obté un tint de color groc daurat.


Avui en dia gairebé ha desaparegut de França i està prohibit recollir-la. S'ha de recórrer a plantacions pròpies si es vol emprar fresca. Gaude, el nom francès de la gualda, prové d'una paraula llatina que significa "estar alegre". També és una planta medicinal. Se l'anomena també reseda (que vol dir tranquilitzar i calmar) o herba dels jueus, doncs ells van ser qui la van fer conéixer a tota Europa en el transcurs del seu exili.


La seva capacitat tintòria s'ha utilitzat des del neolític fins a la invenció dels colorants químics. A finals del s.XIX , encara se sembrava intensament a tota Europa pel seu groc, però també per tenyir els teixits de verd realitzant un primer bany de blau i després un segon bany de groc amb la gualda.

La tintura de gualda també s'ha emprat a l'Àfrica del nord i a la Turquia otomana, que la importava de Dagestan.


Però l'ús de la gualda no es limitava als tints. Des de l'antiguitat, els pintors van extreure-li una laca, la laca de gualda, una barreja de creta i d'alum, que fa precipitar el pigment en el fons del recipient. El producte obtingut es conservaba o bé liquid o bé en pols, emprada fins l'aparició dels pigments sintètics.



Com a exemple del color gualda trobem el del color groc de la bandera espanyola (doncs tradicionalment aquesta tonalitat s'obtenia d'aquesta planta). I també trobem aquest nom emprat com a topònim: com és el cas del poble de Gualda que es troba a la comarca del Segrià, o la localitat de Gualda que es troba a la província espanyola de Guadalajara.

dimarts 22 de novembre de 2011

Calma

El darrer disc del pianista cubà Omar Sosa és pau en majúscula, de fet el títol del seu treball ja ho deixa ben clar Calma, on es presenta amb el piano a soles.

Són asserenades tecles que acompanyen de meravella. Té publicats molts altres treballs de ritmes i sons ben diferents doncs és un músic molt versàtil. Aquí tens una de les peces que inclou aquest àlbum del 2011:



So balsàmic del tot recomanable.

diumenge 20 de novembre de 2011

Despertar

Ara mateix diria que el millor silenci és el de la nit, com el que sento en aquests instants, ben profund i exquisit. Del tot agradable. I sense estar pel temps es va llevant el dia, em pregunto si la nit té son en el moment de despertar.


Que tinguis un dolç dia.

dissabte 19 de novembre de 2011

Límits

La poesia és impersonal, bufa on i quan vol com el vent, no pertany al nom que porta escrit a peu de pàgina. De vegades neix de la mà, com certes figures traçades distretament al paper, que al final resulten encantadores, o com certs gestos, en els quals una persona manifesta, sense adonar-se'n, una gràcia que no sap que té o que potser no tornarà tenir.

És un petit fragment extret d'una de les pàgines de El Danubi de l'escriptor italià Claudio Magris. El llibre aporta un munt de reflexió sorgida en pàgines de contingut brillantment documentat. Paisatges d'història i anècdota conviden a fer-se un bany testimonial en aquest vell riu replè de temps viscut. Dissertacions instruïdes activen el pensament del viatger que va recorrent atentament la complexitat d'heterogenis esdeviments (alguns d'ells ficticis) redactats amb intel.ligent mestratge.


Aquesta és la lectura que m'ocupa fa unes setmanes. I em passa que, per moments, alerto que no entenc el que llegeixo, però curiosament al mateix temps que m'adono que no arribo al nivell de comprensió ho disfruto degut a la riquesa de coneixement que no deixa de despertar el meu interès. I penso que aquesta també és una manera de desplegar noves vies cognitives, o dit d'una altra forma: exercitar la meva matèria grisa.

dimarts 15 de novembre de 2011

Afinar



M'ha encantat.

El bon domini de les paraules, si un les poleix brillen.

divendres 11 de novembre de 2011

A mida

Unes senzilles entrades per a un espectacle poden entregar-se en forma de regal de moltes maneres, i elaborar-ho tot un plaer, aquesta n'és una:


Una calibrada carpeta d'ús memorable.

dimarts 8 de novembre de 2011

Moment

I de nou es lleva el dia lluminós. M'encanta aquest instant, de silenci fascinant. Mentre els ulls encara duen lleganyes, prenc seient a primera fila i saborejo el primer cafetó, on el protagonista d'escena principal és el raig de llum que em mostra decidit el bon dia que m'espera.

Estimem distretament
, diu un vers de Brecht.


Moment sublim.

(Desconec l'autor de l'obra de la imatge)

dilluns 7 de novembre de 2011

Treva

Després de dies embeguts
per una pluja endarrerida,
reneixen raigs d’escalfor
d’un sol enyorat.

Rera el finestral,
net és el paisatge,
pocs núvols al cel,
foc de llum esplendent.

Tanco els ulls,
m'acomodo,
excusa'm,
ara no hi sóc.

dimecres 2 de novembre de 2011

Suavitat

Ella és la coreana Youn Sun Nah, aquesta és una peça del 2009, però a la seva web podràs escoltar el darrer treball que ha publicat.



Entren ganes de deixar-se anar tot ballant a ritme de serena i dolça màgia.

dimarts 25 d’octubre de 2011

Mirar

Llegeixo:

La més exacta de les mirades és la tàctil, ja que poden dibuixar amb precisió la figura de les coses. La mirada suposa un mínim nivell de consciència d'allò que és vist. Mirar indica una actitud intel.ligent, perquè és un autèntic llenguatge, un llenguatge visual, en el que el món que ens rodeja, tot allò visual, és l'emisor, i els receptors som les persones conscients del que mirem. La funció dels ulls no és tan sols veure, ja sigui agitadament o en repós, sinó tocar també amb la mirada. Veiem de forma natural però aprenen a mirar després d'un llarg aprenentatge.


Ara em sembla que ja sé del perquè se'm dóna malament el dibuix, dec tenir la mirada tàctil desprovista de consciència, hauria d'aprendre a palpar, a recórrer allò que veig per tal de tenir coneixença clara de la figura de les coses.

divendres 21 d’octubre de 2011

Mar de gavines

Arribat el fred,
qui no té un pensament blau
i amb el vol d'una gavina
traça un viatge d'anada
cap a una platja enyorada?



I és que el mar ens dóna moltíssim, és del tot generós. Com despresa ha estat l'Imma, el seu Mar a la vista és un regal inesperat: sensibles i sensitives onades s'expressen dins d'una extensió de mil bullicis. Un gran gràcies.

(Poesia d' Imma Ginovart amb guspires il.lustratives de Maijo ; dues precioses gavines ampostines!)

dimecres 19 d’octubre de 2011

Doctor

Saben aquel que diu...

Esto es un tio que va al médico y le dice:
- Mire doctor vengo por que hace una temporada que me duele mucho esta pierna.
- Oh... esto es cuestion de la edad!
- Ah... pues esta tiene la misma y no me duele oiga.



Diria que és una situació excessivament real, a mi aquest tipus de resposta ja me l'han llançada!

(Si vols llegir més acudits d'aquest humorista entra a Eugenio.)

dilluns 17 d’octubre de 2011

Mèrit

Què fàcil i ràpidament caiem en la verbalització del discurs crític i desdenyós sobre els demés. Però, podem modificar aquest recorrent hàbit d'aires despectius:

- Quan vegis un home savi, pensa en igualar les seves virtuts; però quan vegis un home desproveït de virtut, examina't a tu mateix.


Aquestes paraules provenen del filòsof xinès Confuci (551 AC-478 AC). La importància d'aquest personatge està en la posterior difusió del seu pensament, conegut com confucianisme, que sobretot està contingut en les seves "Entrevistes". El seu pensament es pot interpretar com una resposta al clima de desordre i de contínues lluites entre senyors feudals que imperava en l'època històrica que li va tocar viure. El centre de les seves preocupacions va ser la moral personal, tant pel que fa a l'orientació de les conductes privades com a les normes del bon govern.

(A la imatge una obra del pintor francès d'estil fauvista Raoul Dufy, que va destacar per les seves escenes d'esdeveniments socials a l'aire lliure.)

Potenciem més l'oratòria de les virtuts!

divendres 14 d’octubre de 2011

Carisma

La vocalista canadenca Kellylee Evans ha fet un homenatge ben personal a la ja desapareguda Nina Simone, sense voler ni molt menys imitar-la li ha dedicat el seu darrer treball sota el títol de "Nina".

Aquí pots escoltar una de les peces d'aquest seu darrer àlbum:



Així que fes el que has de fer...

dimarts 11 d’octubre de 2011

Nogal

Aquest arbre d’uns quinze metres d’alt és originari d’Àsia Menor, però s’ha aclimatitzat fa molt de temps a l’Europa occidental. S’utilitzen les seves fulles per a tints marrons molt sòlids, i l’embolcall de les nous dóna la nogalina, que es tracta d'un colorant molt emprat en ebanisteria i restauració del moble.


El poeta romà Ovidi evoca a finals del s.IaC en el seu poema “El nogal” el poder colorant de l’embolcall de la nou. I segons l'escriptor romà Plini, els gals empraven l’embolcall de la nou per tenyir la llana en tons marrons i negres. Cal dir que l’embolcall jove també s’utilitzava per colorejar de vermell els cabells.

La fusta de nogal va ser explotada a l’Occident mitjaval, com la del castanyer, per substituir l’alum.

Es realitzaven també tints negres amb les fulles i l’escorça del nogal, menys cares que les obtingudes amb l’agalla però també, per manca de perícia, de qualitat molt inferior. Com el tint penetrava malament en les fibres, el teixit quedava ratllat de reflexos marrons o vermellosos i el to no resistia ni a la llum ni als rentats. Per paliar els defectes d’aquest negre inestable, els tintorers acostumaven a afegir als banys molt ferro com a mordent per tal d’absorvir bé el colorant. Aquest tractament però tornava molt fràgils les fibres i el teixit es deteriorava ràpidament.

L'entomologista francès Guillaume Antoine Olivier, que va visitar l’imperi otomà enviat pel govern francès a finals del segle XVIII i va portar un relat del viatge molt detallat explica que allí les closques de les nous joves permetien obtenir tons de bronze.

Algunes tribus índies d’Amèrica del Nord carbonitzaven l’escorça i l’arrel del nogal per realitzar tints d’un negre profund i durader.

En els nostres dies, l’escorça de nogal s’utilitza encara a tota Àfrica per l’higiene de la boca. Aquesta treu les impureses a les dents i la seva mastegació reaviva la vermellor de les genives, enforteix i realça la brillantor de les dents.



(A la imatge superior el pigment de nogalina, i a la inferior unes nous recent caigudes del seu arbre.)

dijous 6 d’octubre de 2011

Excessos

El gran Gatsby és una novel.la romàntica d’amors i desitjos escrita per F. Scott Fitzgerald i publicada l'any 1925. Aquest escriptor formava part del que es coneixia com la generació perduda, un grup de narradors nord-americans nascuts a finals del segle XIX que van viure molt de prop la Primera Guerra Mundial, la seva fi i la posterior desesperança davant la destrucció massiva de l'home per l'home. La història es desenvolupa a l'estat de Nova York durant els anys 20 del segle XX. Descrita sovint com el reflex de l'era del jazz en la literatura nord-americana.

Sembla ser que el públic no va acollir bé aquesta novel.la. Va ser en els anys 50 que es va reeditar i va trobar ràpidament un ampli cercle de lectors, provocant que durant les dècades següents es convertís en un text estàndard en instituts i universitats en tot el món. En algunes referències és citada com una de les novel.les més importants de la literatura nord-americana del segle XX.

Jo encara no l’he llegida però fa poc he vist la pel.lícula del mateix nom del 1974 dirigida per Jack Clayton, i haig de dir que m’ha agradat i a més el seu argument és ben actual, lliga amb tota la crisi econòmica present i les seves causes. El film està protagonitzat per un elegantíssim Robert Redford en el paper de Gatsby, un nou ric d'origen dubtós qui vol recuperar l’amor de la seva joventut en una bellíssima i fina Mia Farrow en el paper de Daisy, una dona que viu en l’opulència. Cal dir que els somnis de Gatsby acabaran on els hi toca estar, i això que ell no volia resignar-se.


Si situem la història veiem que durant aquesta època s'estava produïnt un vertiginós però enganyós floriment econòmic que s'explica perquè després de la I Guerra Mundial, Estats Units bullia de desitjos de renovació, de modernització, de diversió, amb inversions desorbitants, excessos a dojo, enriquiments dubtosos i grans multimillonaris ostentosos... que finalment va dur a que el país s'enfonsés dins la Gran Depressió de 1929.

Aquesta ebullició de luxes sonava a ritme de xarleston, moment en que aquest ball va començar a practicar-se com una forma de diversió i distracció. Cal dir que aquest ball s'originà el 1903, com una dansa folclòrica negra als Estats Units, concretament a la ciutat de Charleston, situada a Carolina del Sur. Jo diria que els ballarins són tan ràpids que semblen que duguin patins.

Bé, que podem dir nosaltres amb la que està caient, moltes coses segur.

dimarts 4 d’octubre de 2011

Arribar

Arribaràs al teu destí encara que viatgis a poc a poc. Expressió popular molt emprada pels islandesos.


Sempre connecto amb paraules com aquestes, i em commouen per dins, perquè m'agrada la lentitud, m'encanta el ritme pausat.

De totes maneres diria que el ritme va implícit en el destí de cadascú, perquè cada individu va a un pas concret inherentment.

divendres 30 de setembre de 2011

Designis

Plans calmats,
potser desubicats,
fan mudança.

Atesa la introspecció
amatinarà l'activitat.


Però sempre restaran propòsits ajornats.

(A la imatge una obra d'Eunice Kim)

dissabte 24 de setembre de 2011

Fulles


Tardor, palestra de cromatisme endolcit.

Bon cap de setmana!